Exaltació de l’amistat

Tenir amics és com anar de copes. Comences quan ets petit (amb l’amistat, no amb les copes), fas uns amics, tot és totalment temporal, casual, un dia uns l’endemà uns altres … Les copes també, als inicis t’ho beus tot, rom, vodka, malibú … i xupitos, molts xupitos, que són com un tastet d’amics.

Poc després a l’adolescència ja consolides amics, en aquesta etapa tens decepcions i a la vegada tens grans troballes. Els bons amics es forjen a l’etapa adolescent. Amb les copes ………………. el mateix, deixes de beure ginebra pq vas agafar una borratxera terrible i encara te’n recordes … i mira, el vodka t’agrada més i t’hi acabes acostumant. Els xupitos sempre hi seran.

A la post-adolescencia (que crec que dura fins a la jubilació), et mantens fidel als grans amics de sempre, canvien les activitats, entren nous amics … però els de sempre no fallen, els tens al teu costat quan més els necesites. I mira, el vodka sempre hi serà però ……………….. hi vas barrejant nous amics, el bon vi, el bon cava … I com no! Els xupitos!! 

Qui són els xupitos??????? Tinc la teoria que els xupitos són les troballes casuals, els amics temporals, que ara hi són, ara no hi són … i no els trobes a faltar però en canvi en gaudeixes molt quan els tens.  

 Per tots vosaltres …. sigueu xupitos o copes … aquest homenatge!!!!

M’encanta l’amistat … per això ………………………………… moltes gràcies per estar sempre on us puc trobar!!!! Sou les copes que han omplert la meva vida!