Debats post-partit

Tots els esports col·lectius tenen un tercer temps, aquell en que els components d’un equip s’ajunten al voltant d’una taula i parlen, riuen, discuteixen, deixen verd a l’entrenador, tornen a discutir, segueixen rient de l’ensopegada d’aquell, del tir de l’altre, de la que porta l’estadística, …

Comencem sempre despotricant i a mesura que avança la nit … i, a la vegada, es torna borrosa, els plats de menjar ocupen menys espai que les ampolles buides de cervesa i el to de veu puja, puja i puja al mateix ritme que ens bebem les mitjanes … Ens tornem més amics, ens fem petons, ens abracem …

Per això repeteixo ……………………. QUE NO FALTIN MAI ELS POST-PARTITS … són la millor excusa per fer esport!!!

Salut!