Tornar

Avui dimecres, dia de retorn a l’oficina. Tornem a obrir la porta de casa, sense haver tancat l’habitació de la que surts. Si tanques portes et costarà molt obrir-les un altre cop. Si les deixes obertes sempre podràs tornar a entrar.

Realment no ha estat massa dur, tret de la son acumulada, el cansanci d’estar dues hores de tensa espera a l’aeroport, de dormir i menjar fóra de casa, dels excessos … Quan aterres a Barcelona et tornes a plantejar si val la pena viatjar per feina, aquests tipus de viatge si, perque són viatges amb la feina, no de feina.

He constatat que Madrid no em desagrada, però no és Barcelona, no té la llum, no té el mar (l’oficina té una vista excel·lent de la M30, a Barcelona veig el mar), no té rés a prop d’enlloc, tot és exageradament gran i massificat, molt més que a Barcelona, però molt més. De totes maneres, hi ha coses positives que fan que m’agradi anar-hi. Els companys d’oficina, l’ambient … per la gent val la pena, com sempre dic … Em moc pels companys, si no fós per ells, ja m’estaria bé fer vida d’oficina. Com que ells i elles no estan a Barcelona prefereixo veure món de tant en tant i així poder gaudir dels bons moments al seu costat.

El bloc ha tornat … continuarà!