Contrastos a l’aeroport

Avui a les 6:30 del matí deixava els meus pares a l’aeroport. Feia molt, potser un any, que no hi anava per motius no laborals.

Normalment, a les 6 arriba el taxi

• Taxista (T): Bon dia senyor …
• Jo: Sendra (dic jo) – Resposta correcta, és la contrasenya per a que et reculli el taxista i et porti a destí-
• T: On anem?
• Jo: A l’aeroport, terminal C – Pont aeri
• T: Per on vol que anem???

I a partir d’aquí, un cop decidit l’itinerari anem fent. Camí de l’aeroport xerrem de les coses que van passar ahir, del partit de futbol, de les novetats a la política, dels seus horaris, de la seva situació laboral …

Arribem a l’aeroport, pago, em fa un rebut i cap dins, a agafar l’avió … arribar a destí -normalment Madrid- treballar, treballar i treballar … i tornar cap a casa, un dia sencer invertit en la feina, és el que toca.

Aquest matí he agafat el cotxe, he dut els meus pares cap a l’aeroport, mateixa hora, mateix trajecte però amb un objectiu diferent. Deixar dues persones que s’anaven a trobar amb una colla més de gent, desconeguts tots ells, amb qui compartiran una setmana a Almeria. Han agafat les maletes, dos petons i els típics -i sincers- desitjos (passeu-vos-ho bé, disfruteu …)

Estic segur que ho estan fent, aquests viatges de plaer són els que a tothom li agrada fer … avui he anat a l’aeoport no a treballar sino a portar dues persones a fer un viatge de la il·lusió.  

Avui a les 7 del matí ja tornava a ser al llit!!

Llibre d’avui: LA CIUTAT INVISIBLE d’Emili Rosales. Molt interessant, barreja d’història i ficció!

Salut per a tots!!