Cançons de Carpeta

De carpeta (actualment també de fotolog), em refereixo a aquelles cançons que escriviem als separadors de les carpetes de classe.

Entre les dedicatòries dels amics i els dibuixos d’avorriment de classe acostumavem a escriure les lletres de les cançons que més ens arribaven, les que més ens tocaven la fibra. Doncs bé, els propers dies us obsequiaré amb videos d’aquelles cançons que jo recordo que portaven als separadors.

Ara, a part d’això, el que es fa es copiar-les als fotologs … bé a ser el mateix!!

La primera! “La Senda del Tiempo” dels Celtas Cortos, element imprescindible als cançoners dels adolescents dels 90, a més en directe a la seva terra, pucela!!!

PD: Per a les més actuals necessitaré col·laboració, envieu-me mails amb les cançons i els grups … i les posaré jejeje

PD: Actualitzo ara pq quan arribi a casa … serà massa tard com per posar-me a pensar!!!

Get up, stand up

Lluitar, lluitar, lluitar … aixecar-se per seguir lluitant!

Ell parla dels seus drets, dels drets humans … estic d’acord però portant-ho al nostre terreny, hem de lluitar per tot. No podem deixar escapar rés, per impossible que sembli.

 

carnaval, carnavaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal

no heu cantat mai aquesta cançó en una nit de borratxera?? (just abans de l’arbúcies patria queridaaaaaaa) … Doncs bé, estem en plena setmana de Carnestoltes, començarà dijous (Dijous Gras) amb les truites i la butifarra d’ou (probablement el millor de la festa) dues nits de disbauxa on …………. tot s’hi val … i s’acaba dimecres 6, dimecres de cendra (no! no és el meu sant jejejeje)

I ………………. quin és l’ingredient principal del carnestoltes???? LA DISFRESSA!!!!!!! Us faré una llista de disfresses per als que no hagueu tingut temps de pensar-ho … Que no sigui per idees!!!!!! (la intenció és descriure-les amb una mica d’ironia i, sobretot, bon humor)

 Disfresses individuals:

• Endoll, us feu una rodona de cartulina amb un parell de forats … i apa, aconseguiu que algú us l’enxufi …
• Lladre (element d’electricitat) o hub (per als informàtics) … per si voleu emocions fortes i el vostre objectiu de la nit és fer un trio
• Dutxa: Ideal per trobades furtives, feu còrrer la cortina i apa fot-li … És una bona manera de dissimular el kalimotxo o la sangria
• Clown: O pallasso. És un element imprescindible a les festes de carnestoltes. Et dóna tota la llibertat del món, si ets un clown pots fer totes les burrades que vulguis
• Cub Rubbick: Cartulines de colors, i apa, a fer combinacions fins a tenir totes les cares del mateix color. Podeu oferir premi a qui ho aconseguexi
• Guardaspatlles: traje, ulleres de sol, auricular de l’Ipod … molt vist però dóna resultat, sobretot per fer conya amb els que van despistats pel món
• Jeque Àrab: un llençolet i apa, a fer ostentació de la riquesa
• Monjes i capellans … Metges i infermeres … Diables i angelets …

Disfresses col·lectives:

• tots els personatges de Grease (o high school musical)
• Els 7 nans, per grups acotats
• Barrufets, n’hi ha tants i fan tantes coses diferents que hi ha lloc per a tots
• Pirates: un clàssic
• Asterix, Obelix … i tota la resta de la colla …

Jo em disfressaré d’home invisible, si no em trobeu a cap de les festes a les que aneu ……………………………………… és que la disfressa ha estat un èxit!!!!!!

PD: Una altra de ben bona és la de xòfer, servir esmorzar i cap a casa!

Message in a bottle

Missatges, missatges, missatges … us heu adonat que el món és ple de missatges???? Avui tot caminant (per un dia he deixat la moto a casa) cap a la feina he vist la gent que anava amb molta pressa. La seva destinació, la feina, l’escola, la classe, la cua d’estrangeria, la comissaria … Tots tenien el mateix missatge a la cara, mentre miren el rellotge i fan que no amb el cap, mentre passen semàfors en vermell per tal d’esgarrapar 30 segons al rellotge, mentre condueixen sense mirar, mentre miren pensant que fan en aquell embús i toquen el clàxon, pensant que així correran més … tots ells, mentre fan totes aquestes coses … pensen que els dilluns són molt complicats de païr.

Al plegar … un altre passeig. Veus unes cares diferents, de satisfacció d’haver superat el dilluns, de veure que no és tan terrible com sembla, d’estar anant cap a casa, ara el rellotge el mires pensant, coi que tard s’ha fet, continuen saltant-se semàfors, tocant el clàxon … però ara la seva cara desvela el missatge de la tornada, de l’esperança d’arribar a casa.

Altres missatges que anem trobant … Vas pel carrer concentrat en els teus auriculars, la música sona i tu, inconscientment, somrius, les notes, les cançons que van sonant … et fan estar a gust. Aquestes sensacions les transmets als altres, et miren, somriuen, et piquen l’ullet i continuen caminant, només volen saludar, que els encomanis de la teva aparent alegria. Segur que més d’un es pregunta perque somrius … serà pq el dilluns que s’acaba ha seguit obrint portes, portes que no sé que amaguen però que s’han obert, s’han continuat obrint per seguir tenint esperança, per lluitar per allò que vols. Cada dia ho vull més, cada dia rebo més, cada dia tinc més dubtes, cada dia més il·lusió … però sigui dilluns, dimarts, …. diumenge, rebo un missatge dins de l’ampolla d’internet que em fa sentir il·lusionat com feia temps que no estava.

Si les ampolles es poden buidar …………… senyal que estaven plenes!!

se’ns acaba el cap de setmana

Divendres deia que tenia festa, que volia fer moltes coses … i que només n’havia fet una, anar a còrrer.

Doncs bé, la resta del cap de setmana no ha estat gaire més mogut. Ahir bàsquet i més bàsquet, de 10 del matí a 10 de la nit. Ho explico, sino em prendreu per boig (més del que ja suposeu). Al matí partit a molins de rei, viatget, partit, victòria, viatget … Un dinar més o menys ràpid i apa, cap a un altre partit, viatget, partit, derrota, viatget … i per tancar el dia, Barça-Penya de l’Acb.

Destacable dia de bàsquet, barreja de sensacions, de nervis, d’intensitats, de resultats … ho poses tot dins d’una coctelera, remenes bé …………… i et surt un dia rodonet, amb gust a poma caramelitzada amb un toc de picant que et deixa una miqueeeeeeeeta de mal regust.

I avui relax, relax, relax i …. si, relax. Al matí visita guiada per l’oficina, ja se sap, si el rei la pot veure … ja la podem ensenyar a tot el món.

És ben curiós que poc valorem les coses que tenim, veus les cares dels teus acompanyants a la visita, les cares de tots els que no som empleats … i es queden al·lucinats de l’edifici que tens, de les vistes, de la lluminositat, dels equipaments, dels ascensors, de les sales …… tenen raó, jo, si no hi hagués de passar 8 hores al dia, també me’l miraria amb uns ulls plens d’admiració.

i demà tornem-hi!!!! A treballar que el món … no para de girar!

Divendres festiu …

Bé, festiu per a mi, per a tots els turistes … però dia laborable en general.

M’havia plantejat moltes coses en aquest divendres de vacances, al final només n’he fet una, anar a suar la cansalada al Park Güell. Si que ho he fet, no us podeu imaginar el que cansa esquivar grups de japonesos que fan fotos a tot el parc, es mogui o no, sigui gaudinià o no … de fet, la meva genollera segur que surt a més d’una foto, és molt poc corrent jejeje.

No només japonesos, andalusos, dos grups enormes d’andalusos (o d’enormes andalusos) que criden molt, però fan molta gràcia, tenen aquella xispa que els fa diferents. També hi havia un grup de joves de l’orient mitjà, no sé el país, però una guia els anava explicant coses, tan complicades escrites com sentides.. Un grupet d’italians, que cridaven força mentre prenien el solet a la plaça … I també individus, parelles, dobles parelles, grupets reduits, una noia amb una càmara espectacular, una noia espectacular amb una càmara … Entre tots ells els mossos patrullant, jubilats que caminen, que xerren, que recorden … altres que corren, joves que corren (per fer esport), joves que corren (després d’estirar una bossa), joves que corren (pq el grup els marxa) i altres que corren com a joves però que quan arriben a casa … recorden que no tenen totes les parts del cos joves com per còrrer tant.

En fi, una experiència única, còrrer pel park güell entre la multitut de turistes que baden, retraten, comenten, admiren …

5c5 el bàsquet és així

Bum bum, bum bum

tu corazón late fuerte, te zumban los oídos.

El sudor cae por encima de tu frente, como si se fuera a congelar el tiempo.

Avanzas, tus pasos retumban en la madera que soporta tu ilusión.

Tus amigos, compañeros, llámalos como quieras están a tu lado para apoyarte.

Los gritos de la multitud ensordecen tus oídos y nublan tu mente, te pesan los pies,las manos te resbalan, tu cuerpo esta tenso, tu concentración, es máxima.

Entre tu y tu destino, se sitúan cinco enemigos, pero tu valentía, es la que te motiva a seguir, sabiendo que siempre fallaras el cien por cien de los tiros que no te atrevas a lanzar.

Levantas la cabeza, el estadio ruge, el balón se despega de tus manos, y por unos instantes, todo se para, dando lugar a la luz de gloria que cae encima de ti, cuando esforzándote, das la victoria a tu equipo y sientes la multitud corear tu nombre.

El baloncesto es así, valor, esfuerzo, valentía, y quien diga lo contrario, es que nunca sintió estas cosas.

RADIORAWAL

Avui per tu Ricky!! Tens nom de famosete de premsa del cor però un esperit absolutament oposat!!

Amb tu he rigut molt, hem compartit unes bones estones de bàsquet, tu suant, jo fent-te suar … Ara fa una miiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiica de temps que no ens veiem (des de l’estiu??) però vaja, que no hem perdut el contacte.

Doncs rés, per tu i per Radiorawal, la teva creació, una ràdio internauta genial, amb molt bones recomanacions musicals, amb grans temes, amb tremendes seleccions i sessions que omplen de musiqueta moltes estones dels matins laborals …

Feu una volta per Radiorawal i digueu-nos si us ha agradat o no. És una web amb classe (gairebé tanta com ell jugant a bàsquet jejeje)

Salut!

PD: post compartit amb “LAS MUSAS” … gràcies a qui he descobert el món dels blogs!

PD2: Deus tenir un calendari musero per mi, oi???

Superar-se

 

Ahir vaig causar baixa “aquejado de un proceso gripal” això és el que diuen dels futbolistes … jo no, tenia altres problemes físics, bàsicament cansament, que em van impedir posar-me en contacte en vosaltres.

Avui a primera hora us deixo aquesta perla … Destaca virtuts com la confiança, la continuitat, la persistència, la motivació, la irracionalitat, no perdre de vista el que vols, analitzar … i tornar-ho a intentar ………… com a mitjans per aconseguir els teus objectius.

Ens ve a dir que no importa quants cops caiguis sino quants cops ets capaç d’aixecar-te i tornar-ho a intentar (això si, modifica una mica el mètode, revisa les causes de la primera caiguda i pren el millor camí per arribar a bon port)

Comunicar-se

Aquests videos ens donen una petita mostra de la importància de triar el canal adequat per comunicar-se. Sovint caiem en l’error d’escollir la manera menys adient per contactar amb algú. El millor és parlar, veure’s, sentir la veu, veure els gests, la cara, els moviments … hi ha alguna cosa més maca que això?????

Aquest segon video ens diu que hem d’intentar entendre el que ens està dient el nostre interlocutor, fem escoltes actives, netegem la ment i escoltem sense tenir una idea preconcebuda del que ens dirà aquell o l’altre o, fins i tot, una idea, sovint negativa, de la persona que ens intenta comunicar algun fet important i/o positiu per a nosaltres.