el dia encara pot ser més boig

si! De cop i volta, sense saber per quin motiu … el dia es desperta, les boires escampen, el mar torna a ser blau … el cel segueix gris però el sol s’intueix entre els núvols.

Fer esport amb moderació és molt sà, recomanable, … avui m’he sentit atleta (la frase no és meva jejeje) … he anat a còrrer pel voltant de la feina i ara mateix he descobert que tinc més músculs dels que em pensava (són tots els que em fan mal!!!!) …

Ho hauré de fer més sovint, però …………………………….. esperaré a que els dos genollos deixin de tocar la moral. Mentre això passa … tornem als esports aquàtics, nadar, nadar, nadar i nadar!!!!!!

Salut!!

un dia boig

Avui trobo a faltar el mar, el cel, el sol … està tot gris, apagat, els núvols i les boires es confonen amb el mar que, avui, ha perdut el color blau, no sóc capaç de veure l’horitzó, aquella ratlla ficticia que ens hem marcat com a destí de moltes curses d’infància … On s’ha amagat??????? Que ens tornin el sol!!!!! jejejeje

Per sort les tecnologies ens permeten tenir presents tots aquests elements, el mar, el cel, el blau, el sol … Si teniu una estona de calma, 10 minuts, mireu aquest video, connecteu els auriculars, apreteu el play i gaudiu d’una posta de sol des del Café del Mar d’Eivissa … 100% recomanable i 200% relaxant …

divertir-se

paraula fàcil de recomanar, difícil de fer, fantàstic aconseguir-ho … Ahir diversió a Núria, avui al matí tb, amb els nois … partit divertit, segon partit amb moltes accions divertides, de riure … a la tarda 5-1 conta el Levante. Amb les noies ja no ha estat tan divertit.

Els que si que s’han divertit (ajudats pel consum de begudes alcohòliques) són una tropa de seguidors del Levante, ells si, eren poquets, 15-20 … amuntegats en una llotja, protegits del fred, atesos per una hostessa i amb moltes comoditats. Fins aquí tot normal … el que m’ha fet veure que aquesta gent es divertia, i que va al futbol a divertir-se, han estat els seus càntics, genials, graciosos i amb aquell accent que tenen que fa que semblin nens petits!!

El primer que he sentit era: “Si das la vuelta al Marca, Levante campeón”, magnífic, sentit de l’humor en estat pur!!!

L’altre crit era una traducció divertida del “alcohol, alcohol … etc, etc …” Els d’avui deien: “No en volem cap que no estiga borratxo, no em volem cap que no estiga bufat, volem, volem, volem que estiguen tots borratxos, volem, volem, volem … que estigan tots bufats” i ho remataven amb un “Levante, Levante!!!”

En fin, una gran dosi de fair play”"

detalls del weekend plan

Ahir plantejava un dubte … hi haurà neu??? Si? No? Molta? Poca? Natural? Artificial?

Us poso una foto que he fet mentre el cremallera arribava a l’estació de Núria, vosaltres direu … a mi m’ha semblat un punt d’equilibri entre les dues fotos que posava ahir. Hi havia neu, el llac glaçat, la gent esquiant … però tot feia aroma de màquina, les pistes fantàstiques la resta … molt poc nevat.

Aquesta altra foto us dirà el que hem vist al cel durant tot el dia!!

weekend plan

Sembla que estigui  a punt de fer publicitat de viatges … doncs no! Aprofito el nom clarificador per dir que ………………… fins diumenge a la nit o dilluns al matí … no passaré per aquí, demà de matinada surto cap a Núria … A veure que hi trobem … i diumenge … matí i tarda de bàsquet amanida amb el barça de futbol …

I …………………… quina imatge de Núria trobarem????? 

 o …………………………..

 

Penjaré la foto a la tornada!!!!

ens cal motivació??

Algú va definir la motivació com aquell conjunt de coses que mouen la persona a fer determinades accions i ser persistent per aconseguir un objectiu. La motivació exigeix una necessitat de qualsevol grau (absoluta, relativa, de plaer, de luxe) També es defineix com aquelles actituts que dirigeixen el comportament d’una persona cap a la feina (o una activitat o una persona) i l’aparten de la recreació o d’altres activitats de la vida.

Per motivar-nos a la feina tenim una opció com la del vídeo, on una colla de venedors acaben cridant com energumens … alliberant tensions i carregant-se d’energies per vendre el que faci falta. Jo això ……………….. no ho entenc. Prefereixo altres maneres de motivar-me per treballar!

Aquesta primera imatge ens resumeix el sentit piramidal de la pròpia existència, primer les necessitats fisiolòques (els aliments), passem per les necessitats de seguretat (una casa, una feina, estabilitat), afegim familia, amics, … estatus social i arribem al nostre cim en el qual podem caure en un buit enorme o … podem lluitar per superar-nos i tenir noves motivacions i necessitats.

Avui llegia un correu d’una ex-companya de feina on he pogut veure totes aquestes definicions de motivació, ella no parlava de motivació, però ha optat per un canvi de vida, ha deixat l’estabilitat, el sou, la seguretat de la feina, de la gran ciutat per marxar a un poblet, per treballar en un negoci familiar, … i a més ha sabut continuar amb aquelles coses alternatives, les que realment omplen la seva vida, probablement el fet alternatiu era la feina.

La desmotivació també és part de la nosta vida, quan notem aquest estat … fem alguna, cosa, canviem, avancem … però no us deixeu endur pels sentiments fàcils. rendir-se és fàcil, lluitar és més gratificant!

magnum

Com definiriem en Thomas Magnum?? Apassionat per la seva feina, divertit, amic, despreocupat, vividor, carismàtic. Vestia unes bermudes que ara ens faria vergonya posar-nos, una gorra de beisbol i tenia una espectacular col·lecció de camises de flors, que els guiris s’atreveixen a posar-se en públic . Vivia en una mansió espectacular a Hawaii, a casa de’n Robin Masters i sota l’atenta mirada del Higgins i dels inseparables Zeus i Apollo. Es movia per l’illa en un Ferrari 380 GTS d’un color vermell llampant … i tenia sempre el suport dels seus dos millors amics, en Rick i en TC.

El seu estil de vida era l’enveja de tots els que veiem la sèrie. Viu en una mansió amb platja a 30 segons, té un ferrari, una feina que li agrada, 2 grans amics que li perdonen tot … … … On és el Robin Masters català??????

Parlant de feines que voldriem fer … us heu plantejat mai quina seria la feina que us agradaria???? Alguna cosa per la qual estarieu disposats a deixar el que teniu ara i començar de nou. Una que està molt bé és la de redactor de guies de viatges. Anar provant ciutats, hotels, restaurants, fent fotos … turisme remunerat, fantàstic, no?????

el camp cada dia és més llarg

Avui llegia al diari que un jugador de futbol, veterà que en diem, diu que el camp cada dia se li fa més llarg, a altres el terra cada dia els sembla més lluny quan els cau el boli al terra, a altres els sembla més i més lluny el camí que porten temps fent. Tot això ens defineix el pas del temps.

Hi ha dies que se’t fan molt curts, altres massa llargs, les hores poc aprofitades, tens dues obligacions menys i dediques el seu temps a treballar, es pot definir com una tarda mal gestionada … No sempre depens de tu per aprofitar el temps, per treure el millor rendiment a les hores lliures, de totes maneres, segur que podem fer més per aconseguir que te’n vagis a dormir amb la sensació d’haver passat les hores de la millor (o la més útil) manera possible.

Cada dia és part d’aquest any que va passant, tots els dies compten, totes les hores sumen … les estones que dediques a dormir una hora de més … són ben aprofitades? Aquests dies de 12 hores de jornada laboral (i en van dos seguits) … com afecten el teu futur? Sumen o resten? I que hem de fer per no deixar passar oportunitats? La història es va omplint a mida que s’ajunten petites casualitats … si una d’elles la deixes escapar … vol dir que deixaràs de gaudir d’altres coses???

Per rematar això … una perla musical-cinematogràfica …:

Tantes coses a fer

He fet una pausa en el repàs de les sèries televisives per poder gaudir al màxim del cap de setmana. De fet, no ha estat un descans premeditat sino el resultat de no tenir temps per pensar en rés adient per posar.

Entre el bàsquet que fas, el que veus, el que comentes, la familia, les sortidetes, les mandres, les migdiades … se’n van les 48 del cap de setmana. A mi se’m fa curt, cada dilluns penso en aquelles coses que no he fet i que hauria hagut de fer.

Aquella trucada que no saps en quin moment fer, aquell café que se’t solapa amb els 3 anteriors, el soparet que hauries d’encaixar entre el cine, el teu partit, el de futbol i potser anar a fer una copa conscient que perds part del matí següent recuperant-te.

Aquesta cançó ho diu ben clar, hi ha tantes coses a fer i ens queda tan poc temps per fer-les.  T’obligues a prioritzar, segurament sempre de manera equivocada, a triar entre un plan o un altre … i no sabràs mai si has anat pel camí adequat o no …

El que s’ha de fer és actuar, fer les coses i no poder dir que no ho has intentat, si t’has de penedir d’alguna cosa … que sigui de les que has fet, no d’aquelles que hauries volgut però no t’hi has llençat.

Sèries de sempre (Knight rider)

 

Avui aquest home, meitat heroi, meitat macarra (una mica com el calico electrónico) vivia molt tranquil fins que el van posar a conduir el KITT. Un cotxe capaç de qualsevol cosa, l’hem vist saltar, disparar, lligar, pensar, fer sudokus (això no però segur que els sap fer). Indestructible, antibalas, ràpid, més ràpid, amb aquella llumeta al davant … És un GPS capaç de dur-te ell al lloc sense necessitat de conduïr. A mi m’aniria bé jejeje

I ell, anar fent, agafem un lladre per aquí, detenim un estafador per allà … flirtejar amb tot de noies maques … Aquest paper el va marcar per tota la vida, fes el que fes el recordavem com el tio del coche fantástico, fins i tot quan va intentar cantar el recordavem així … Amb el pas dels anys … va canviar d’ofici i de parella de feina … va passar del cautxú de les rodes del KITT … al de les m…….. de la Pamela Anderson …