més musiqueta en disc

Meitat home, meitat rocker, meitat boig, meitat geni … moltes meitats per un gran artista, Loquillo i els seus Trogloditas … i el Cadillac Solitario, junto a la ladera del tibidabo … Un tros de cançó trobada entre els discs de casa.

I per altra banda un geni de la guitarra, Bryan May, gran guitarrista de Queen, fidel a Freddie Mercury, afegint tocs de qualitat a la música espectacular de Queen. El que he trobat és el “back to the light” en solitari … tremendo!!

El darrer, Matt Bianco, un músic com tants altres que va engrescar una mica el panorama musical amb cançons fresques com aquesta

les lleis de murphy

Fa una setmana parlava d’un diumenge de pluges … doncs rés, dir-ho i tota la setmana un sol espatarrant, fins que diumenge tinc la brillant idea de parlar-ne … resultat??? Pluja un altre cop.

És ben curiós com poden passar aquestes coses, en diuen llei de l’atracció, probablement estava pensant en el contrari del que escrivia i vaig atraure aquest antagonista. Us deixo 31 frases (podrien ser més o menys, però 31 és una bona xifra, reflexioneu sobre ella) que parlen de la llei de murphy, cal FELICITAR els que les han pensat i encara més els que les han penjat a la xarxa.

1. Si algo puede salir mal saldrá mal.
2. Todo lleva más tiempo del que usted piensa.
3. Si existe la posibilidad de que varias cosas vayan mal, la que cause más perjuicios será la única que vaya mal.
4. Si usted intuye que hay cuatro posibilidades de que una gestión vaya mal y las evita, al momento aparecerá espontáneamente una quinta posibilidad.
5. Cuando las cosas se dejan a su aire, suelen ir de mal en peor.
6. En cuanto se ponga a hacer algo, se dará cuenta de que hay otra cosa que debería haber hecho antes.
7. Cualquier solución entraña nuevos problemas.
8. Es inútil hacer cualquier cosa a prueba de tontos, porque los tontos son muy ingeniosos.
9. La naturaleza siempre está de parte de la imperfección oculta.
10. La madre Naturaleza es una perezosa.
11. La otra cola es más rápida.
12. Da igual por donde abras la caja de un medicamento. Siempre te molestará el prospecto
13. Cuando tras años de haber guardado una cosa sin usarla, decides tirarla, no pasará más de una semana cuando la necesites
14. Cuando necesites abrir una puerta con la única mano libre, la llave estará en el bolsillo opuesto.
15. Los que viven más cerca son los últimos en llegar.
16. la tostada siempre cae por el lado de la mantequilla
17. El bolígrafo que nunca escribe es el que está al lado del teléfono.
18. Si durante todo el día has esperado recibir una llamada, ésta sonará cuando estés en la ducha
19. Da igual lo terrible o rara que haya sido tu enfermedad, siempre habrá alguien que haya sufrido una peor y más rara
20. No importa lo que salga mal, siempre encontrarás quien, después, te diga que sabía como evitarlo.
21. La estupidez de tu acción es directamente proporcional al número de personas que te estén observando en ese momento.
22. Si tienes papel, no tendrás bolígrafo, si tienes bolígrafo, no tendrás papel; y si tienes papel y bolígrafo, no necesitarás escribir nada.
23. Si falta una página, adivina dónde estará la información que necesitas.
24. El cliente que llama todos los días para preguntar si esta reparado su aparato, tardará 3 semanas en pasar a recogerlo cuando esté terminado.
25. Si puede romperse, se caerá.
26. Las únicas veces que la puerta se cierra sola son cuando te has dejado las llaves dentro
27. Si acabas de encender un cigarro, aparece el camarero con la comida.
28. Si conservas la calma cuando todos pierden la cabeza es que no te enteras de nada.
29. Si lavas el coche o los cristales de casa, lloverá en breve, por mucha sequia que haya.
30. las ganas de entrar al servicio son directamente proporcionales a la distancia del servicio mas cercano
31. Da igual desde donde exprimas el limon para el pescado, siempre saltará a tu ojo!

i moltes més!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

records en vinil

Una cançó, una veu … Leonard Cohen amb un temazo que em va impactar en el seu moment i que ara he retrobat entre els vinils de casa, fent una minimudança.

I una altra que tb he trobat remenant “Wonderful Life” – Black  … quina màgia els vinils, quins temps.

utilitzem el sol

Definim la FOTOSINTESI com el conjunt de reaccions que realitzen diversos protocarionts (cianofícies i alguns bacteris) i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar composts orgànics, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen. La fotosíntesi té lloc gràcies a l’existència de pigments específics en els cloroplasts (bacterioclorofil·la i clorofil·les a, b, c, d i e com a pigments principals, i carotens i ficobilines com a accessoris, capaços d’absorbir l’energia i de transmetrela a la clorofil·la). Les molècules de pigment amb capacitat de transformar l’energia lumínica en energia química constitueixen els centres de reacció. Moltes molècules de pigment només transporten l’energia absorbida fins al centre de reacció i constitueixen una pantalla. El conjunt centre de reacció-pantalla és anomenat unitat fotosintètica, i en ell per cada molècula del centre de reacció n’hi ha unes 300 de pantalla. Cada unitat fotosintètica va associada a cadenes enzimàtiques que reben l’energia absorbida pel centre de reacció i la transformen en energia química; aquesta associació constitueix un sistema fotosintètic o fotosistema.

-

Tècnicament es defineix així, popularment tb la podem aplicar al nostre dia a dia. No em direu que el fet de quedar-se estirat contemplant el sol no és el mateix que fan les plantes????? Els productes són semblants, la diferència és que nosaltres no tenim clorofila, però si que ens posem ben vermellets quan ens toca el sol massa estona!!

valorem allò que tenim???

Unos 300 niños colombianos se ven obligados cada día a atravesar un río para llegar al colegio. A nado o a pie, haciendo frente a las aguas caudalosas que en algunos tramos llegan a cubrirles. Llegan al río sobre las cinco de la mañana porque deben estar en las aulas antes de las seis, y el camino es largo y complicado.
En 1996 se cayó el puente que unía las dos orillas. Desde entonces los estudiantes se ven obligados a mojarse. Eso sí, siempre intentan mantener secos zapatos y, sobre todo, el material escolar. Aunque a veces surgen accidentes y los cuadernos son arrastrados por la corriente. 
Doce años después el Gobierno colombiano se ha comprometido a construirles otro puente. Estará listo en cuatro o seis meses. A partir de entonces sólo se empaparán de cultura.

http://www.kewego.es/video/iLyROoafY8sP.html

Ho he copiat tal com raja, m’ha impactat moltissim aquesta noticia. Aquí els nens tenen altres preocupacions com el color dels cabells, la mida dels pantalons, el número de peu … problemes amb els amics, amb els pares, dificultats amb els estudis, amb la decisió del seu futur … però saben que cada dia arriben a l’escola d’una manera fàcil i segura.

Aquests nanos de Colòmbia tenen els mateixos problemes dels nens adolescents però amb la dificultat afegida d’haver de creuar un riu, mullar-se de dalt a baix, protegir els llibres, … i tot per arribar a classe a formar-se, per aprendre. Ells si que valoren el que aconsegueixen!!

 

els més menuts

Quan parlem de bàsquet tendim a veure els jugadors baixets com aquells amb més caràcter, els més espavilats, els més intel·ligents. Sovint tenen capacitat de lideratge, ordenen, manen, s’han hagut de superar només pel fet de ser els petits, s’han de reivindicar continuament i han de d’estar un nivell físic per sobre de tots.

Aquests jugadors recuperen més pilotes que els altres, penetren més amunt, sortint de més avall, aprofiten els espais, regalen grans cistelles als seus companys …

Avui doncs … un homenatge als jugadors petits, als baixets, als que lluiten entre torres …

.

.

.

PD: em llegiré EL JUEGO DEL ANGEL, m’agrada molt l’autor, és el tercer llibre d’ell que em cau a les mans i el penso disfrutar. Gràcies!!!!!!

Els més venuts

Els llibres de ficció més venuts en castellà:

El juego del ángel, de Carlos Ruiz Zafón
Te daré la tierra, de Chufo Lloréns
El niño con el pijama de rayas, de John Boyne
El asombroso viaje de Pomponio Flato, d’Eduardo Mendoza

Els llibres de no-ficció més venuts en castellà:

El secreto, de Rhonda Byrne
Las tres preguntas, de Jorge Bucay
El mundo amarillo, d’Albert Espinosa

Els llibres de ficció més venuts en català:

L’últim patriarca, de Najat El Hachmi
Et donaré la terra, de Chufo Lloréns
El noi del pijama de ratlles, de John Boyne

Els llibres de no-ficció més venuts en català:

Ara parlo jo, de Carles Rexach
Memòries (1930-1980),de Jordi Pujol
El secret, de Rhonda Byrne

Sant Jordi

la llegenda

Com ja saps, Sant Jordi era un soldat romà nascut a Capadòcia (actual regió de Turquia) i és el gran protagonista d’una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona). Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria l’estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els hi va sortir d’allò més bé, però el que era realment complicat, era trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la “simpàtica” fera. Així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n devia sentir satisfeta, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però… vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, guapa, fina … ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al llac on hi residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.

Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la ciutat de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els veïns de Montblanc havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major del poble, els veïns van acabar de rematar aquell ferotge animal.

Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest va replicar-li tot dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella ciutat era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bon cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal i com havia vingut.

 Culte, devoció i festa de Sant Jordi a Catalunya

Els inicis del culte a Catalunya comencen quan l’abat Oliva va consagrar l’any 1032 un altar en honor al sant al monestir de Ripoll. D’entre les primeres capelles documentades històricament que es van alçar hi ha la de Sant Jordi de Lloberes, a la comarca del Bages, el 1053. No cal oblidar la capella de la Generalitat de Catalunya que data de meitat del segle XV, per la seva importància social.
En un principi, pel segle XIII, la devoció a Sant Jordi la tenien principalment els cavallers. Per aquest motiu, van néixer diferents ordes cavalleresques de Sant Jordi, com la de Sant Jordi d’Alfama, fundada el 1201 per Pere II de Catalunya i Aragó. 

La Generalitat de Catalunya en el seu dietari del 17 d’abril de 1456, va declarar el 23 d’abril públicament com a dia de festa i dos segles més tard, el 1667, el Papa Climent IX aprovà oficialment que el 23 d’abril fos dia festiu a casa nostra, tot I que avui en dia sigui feiner. Fa temps, era costum que es representessin obres teatrals sobre la vida del sant, balls i processons. Fins i tot, i d’entre les moltes curiositats que hi ha, es diu que fa molts segles era tradició a l’Empordà, que els nois que ja estaven a l’edat de casar-se tenien el dret d’aixecar-se de bon matí i entrar a les cases de les noies. Si aquestes encara estaven dormint al llit, eren convidades a la força a ballar a fora el carrer (encara que anessin amb camisa). Com ets pots imaginar, les noies, aquest dia, s’aixecaven ben aviat per tal de no ser sorpreses. Per què no tornem a instaurar-ho?

 

 

 El dia del llibre

La festa del Dia del Llibre té un orígen a Catalunya. Va començar a celebrar-se el 7 d’octubre del 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes a instàncies de l’escriptor I editor valencià, afincat a Barcelona, Vicent Clavel Andrés que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. El 6 de febrer d’aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho aceptava i el rei Alfons XIII firmava el Reial Decret que instiuïa la “Fiesta del Libro Español”. L’any 1930 es va traslladar la data al 23 d’abril, dia de la mort de Cervantes. Més tard, el 1995, la Unesco instituïa el 23 d’abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor. Cal recordar que un 23 d’abril també va morir Josep Pla i William Shakespeare. Tot Catalunya es vesteix de roses i llibres. Els passeigs i carrers principals de les nostres viles estan plens de parades amb llibres i roses que donen un aire festiu i alegre a la celebració.  

 

moments de flex

.

S’anomena flex, és un moviment ofensiu que es caracteritza per la gran movilitat de tots els jugadors, necessita jugadors amb versatilitat, ja que hauran d’ocupar moltes posicions durant la jugada.

Es pot fer en totes les categories, amb i sense blocs. Molt útil!!

També són moments flex aquells petits instants d’estirar-se al llit a fer una migdiada, aquells 5 minuts més de cada matí, aquella satisfacció de despertar-te a les 7 del matí d’un dissabte i dir … que bé, puc dormir dues hores més.

.

Aquí us en deixo tres imatges ……………..

 

Qualsevol lloc i moment és bo per un cop de cap, oi???

 

 

No us passa que de tant en tant trobeu a faltar les migdiades obligatòries de l’escola???

També en deiem hora de relaxació, l’important era fer un cop de cap!!

 

Tots, petits, grans, humans, animals, reals o de ficció … necessitem dormir!!

joc per parelles

Uns exemples de com jugar amb el bloc i continuació, tb joc per parelles … Els he trobat per casualitat però són bons videos! 

.

Com que el món del joc no s’acaba en el bàsquet … altres jocs per parelles …. hundir la flota (manual o electrònic), 3 en ratlla, escacs, damas, tennis taula, …………………….

.

I com que les parelles no només juguen … també ens entretenen … us deixo una pila d’exemples de parelles que d’alguna manera o una altra han fet història o han estat presents en les nostres vides televisives.

.

 La Heidi i el Pedro

.

 Batman i Robin

.

 Bonnie and Clyde

.

 Epi i Blas

.

 una de romanticona, Julia roberts i Hugh Grant a Notting Hill

.

 Joan Pera i Paco Moran

.

 Tom Hanks i el seu gos a “Socios y Sabuesos”

.

 Thelma y Louise

.

 Zipi y Zape

.

I la més famosa de totes ………..

 una parella de la Guàrdia Civil ………………..