El zoo d’en TITUS

Ni és un error ni aquest post és una referència a l’obra “El zoo de’n Pitus” de’n Sebastià Sorribes.

Els fets es situen a la matinada d’ahir, entrar per una porta glamurosa, amb porters que et miren de dalt a baix, que et saluden educadament … fins aquí tot el que et trobes habitualment …

Un cop a dins ja vas veient que la fauna del lloc és singular, hi trobem lloros, leonas / lobas, buitres i paparras. De totes les edats possibles entre els 25 (molt poquets) i els ………… bfffffffff no ho sabria dir, però hi havia gent molt gran. Tots arregladets, amb gust, estirats (tant ells com elles) per dissimular una mica la seva (ejem) experiència … Alguns que es pensen que van vestits amb gust i, en canvi, semblen el pallasso del micolor … (sobre gustos …) 

Tanta barreja de gent et fa riure, te’n adones que estàs allí de passada, mig desubicat però l’estona que hi ets no pares de comentar, jugar al joc de les edats, especular sobre futures parelles (parella immediata … durada insignificant) entre els balladors (arritmics i incansables) … i et rius, aconsegueixes divertir-te que, en el fons, és per això que estaves allí

desendollar-se!

Per no deixar … avui no em deixa ni posar imatges. Ahir em va deixar tirat internet, no passa gaire sovint però de tant en tant … ens abandonen les connexions. No sempre ho controlem tot, afortunadament hi ha un punt de risc, d’imprevist que fan que el dia a dia tingui una mica d’emoció.

—

Lakers a la final, Gasol no té límits, està tocat per la bareta de l’èxit!

—

Barça 0 – TAU 1 … continuarà!!

 

una de braves

Una altra recepta, aquesta molt adecuada per als aperitius estiuencs!! UNA DE BRAVES! I algunes mitjanes … tot plegat en una terrasseta prenent el solet o la fresca … que és maco l’estiu … deixaran que arribi???? Tenim ganes de gaudir-ne!!

—

Ingredientes

-2 yemas de huevo crudas
-1 litro y quarto de aceite de oliva
-1 cabeza de ajos
-pimienta blanca
-cayena molida
-1 clara de huevo
-tabasco
-pimentón dulce
-mostaza
-sal

Preparación

Para realizar esta salsa,trabajaremos en dos partes:una consistirà en preparar la mahonesa,y la otra en preparar el all-i-oli.

Una vez conseguidas estas salsas,procedemos a unir-las mediante una barilla.

Luego le vamos añadiendo los condimentos, como siempre a gusto de cada uno, aunque en algunos casos, debamos de tener cuidado de no excedernos,este es el caso por ejemplo de la cayena y el tabasco,que son ingredientes, altamente picantes.

—

Avui també he tret la recepta de http://www.chefuri.com/v4/index.php … passeu per ella, es poden agafar moltes idees!!!!!!!!!!!!

i 2008

En aquest post agrupo UN EQUIP (II) i el tancament d’una etapa.

si fa uns dies posava la foto del primer equip al que vaig entrenar, avui us poso les fotos dels dos darrers equips als que (amb molta probabilitat) hauré entrenat.

De les noies, ho he posat en un altre lloc i ho torno a posar aqui. Ha estat un plaer, un gran divertimento treballar amb vosaltres durant tot l’any, ens hem anat entenent mica en mica, fins arribar a disfrutar jugant a això que tant ens agrada!! Gràcies, moltes gràcies!

Dels nois ho vaig dir tot fa uns dies, m’ho he passat molt bé!!!! Gràcies un altre cop, ha estat genial!

Una bona manera d’acabar … FiNS A FONTANA!!

 

 

Bogavante con trinchat de patata y crujiente de jabugo

Ingredientes

4 bogavantes (aproximadamente 600 gr. por unidad)
50 gr. de jamón ibérico
200 gr. de puerro
200 gr. de cebolla
100 gr. de zanahoria
5 gr. de pimienta en grano
300 gr. de patata
200 gr. de col
30 gr. de tocino ibérico
1 dl. de aceite de oliva
300 gr. de tomate maduro
ramitas de eneldo

Preparación

Os presentamos una nueva propuesta para elaborar un menú navideño; esta vez el protagonista es uno de los mariscos más utilizados en la actualidad en la hostelería, el bogavante. Este preparado se puede realizar perfectamente el mismo día del evento, dado que sus procesos de elaboración son sumamente rápidos. Por un lado cortaremos a grosso modo la cebolla, el puerro y la zanahoria. Serán la guarnición aromática junto con los granos de pimienta para hervir los bogavantes. Debemos llenar una olla a una medida adecuada para realizar un hervor cómodo, en caso de hervir más de un bogavante es necesario que no estén muy apretados.

Por otro lado prepararemos otra olla, en la que herviremos las patatas peladas y las hojas de col. Dependiendo del corte y el tipo de patata determinaremos el tiempo estimado de hervor, que aproximadamente será de unos 15 minutos. Es importante que las patatas estén bien hervidas, para que sea fácil pasarlas por el pasapurés. Separaremos la patata de la col, picando esta y agregándola posteriormente al puré de patata.

En una sartén pondremos a dorar el tocino ibérico una vez la sartén este bien caliente. Seguidamente agregaremos la patata y la col, salteando el preparado para mezclar bien el tocino y sobretodo la grasa que desprende, que es sumamente sabrosa. Rellenar moldes con el trinchat de patata y reservarlo hasta el momento del montaje de los platos.

El bogavante por su parte lo herviremos unos 8-9 minutos. Es muy importante cortarle posteriormente la cocción con un baño de agua fría y hielo, con el fin de que no siga cociendo y pasándose de su punto, y para que posteriormente no se agarren las pinzas a la cáscara. Una vez el bogavante este frío, podremos limpiarlo, desechando la cáscara.

Con los tomates maduros haremos un licuado. Lo rectificaremos de sal y pimienta y lo guardaremos en frío hasta el momento del montaje. El jamón ibérico se debe cortar en la máquina corta fiambres y dejar secar al horno durante 50 minutos a 110 ºC de temperatura. Este es un preparado que se puede realizar con un par de días de antelación si se guarda herméticamente cerrado.

Llegados a este punto calentaremos bien el bogavante y el trinchat de patata, este marcándole las dos caras del molde en una sartén.

Realizaremos el montaje en un plato sopero grande colocando a un lado el trinchat, al otro lado el bogavante y como decoración el crujiente de jamón ibérico. Al momento serviremos el licuado de tomate, al que le habremos agregado un pequeño chorrito de aceite.

Decorar con pequeñas ramitas de finas hierbas.

—

Recepta copiada de la web http://www.chefuri.com Molt bones receptes i molt bona gent darrera d’aquest projecte gastronòmico-internauta!!

Llarga vida a la bona cuina!!

on poses el llistó???

“Només els grans esportistes tenen l’habilitat de convertir en costum allò que és extraordinari”

És una frase molt certa, l’he trobat en un diari i, com sempre, la pots extrapolar a totes les activitats que es fan en el dia a dia.

El problema el té el que fa les coses fàcils, per complicades que siguin, per que tothom esperarà que sempre ho facis bé, que ho facis igual … i no et pots permetre el luxe de fallar, de no ser perfecte.

Vivim en un món canviant, que evoluciona, on tens la sensació que tothom va a la seva, que els no endreçats, els que arriben tard, els que no s’arreglen … és a dir, els transgressors, triomfen …!!

Enllaçant-ho amb l’afirmació anterior, diré que si els endreçats, polits, constants … decideixen canviar d’hàbits i passar a ser dels altres … no aconseguirà els resultats esperats, el seu entorn no ho entendrà, el deixarà de banda i farà que hagi de modificar els seus hàbits un altre cop fins adoptar noves rutines.

…

…

 

interessos negatius

veient aquesta pantomima anomenada eurovisió (l’he de veure per poder-la criticar) arribes a la conclusió que:

1. Alguns països li donen la mateixa importància a això que al mundial de futbol o que als jocs olímpics. Per ells és una qüestió d’estat.
2. Altres surten a fer-ho bé per que no saben fer les coses de cap altra manera, o ho fan bé o ho fan bé, sense terme mig.
3. El tercer grup són els que semblen buscar que els facin fóra, se’n foten del festival.

Totes tres postures són defensables i criticables, de totes maneres ens han pres el pél molt bé, tots enganxats a la tele, al telèfon …

—

Pd: tarda de caminada i platja molt ben rematada amb un barça-penya … quin gran esport!!

 

1992 primeres oportunitats

El simbolisme de l’any 92 va una mica més enllà dels fets esportius que van passar (olimpiades, copa d’europa, etc, etc, etc …) Aquell any vaig tenir l’oportunitat de començar a entrenar equips de bàsquet. Amb aquests nanos vaig passar dos anys magnífics aprenent a portar equips i aprenent a portar nanos. Del Carles en vaig treure moltes cosetes, va ser el primer amb qui vaig compartir banqueta, ell em va donar l’alternativa.

També he d’agraïr els que em van empenyer a fer el curs d’entrenador, la Sonia i el Jaume, sense ells no se m’hauria despertat el cuquet d’entrenar!!

L’equip de la foto va batre rècords, tenia una colla de jugons espectaculars … i erem una bona pinya!! Avui amb alguns de vosaltres hem anat més enllà, oi Uri? Oi Juanjo??

uns campions!!!

—

—

Manchester campió d’europa … Felicitats als manchesterians!!!!

—

—

—

i una perla de regal … més queen

—

—

camins i portes obertes

Avui només música, tots els camins estan per descobrir, el que hem de fer és voler caminar per tots ells i avançar, crèixer.

—

—

—

—

PD: pensa en verd … fins a fontana!!!!!!!!!!!!!