després de la tempesta …
Dijous a la nit, primera nit de vacances al 100% … i es fot a ploure, una horeta abans havia escrit el post de les imatges de silenci … tot content!!
M’estiro al llit i sento com comencen a caure gotes, tímidament, però, com tothom, es van anar engrescant fins a crear una manifestació de gotes recordant-nos que encara estan aquí, que l’estiu ha arribat però que l’aigua del cel pot caure en qualsevol moment … Mentre això passava … pel meu cap anaven circulant les frases … “et plourà”, “no et farà sol” … i jo, amb molt de carinyo, pensava que l’havien encertat, que m’havia tocat la bareta de la pluja a les vacances …
No sempre guanyen els mals pensaments i el matí següent em vaig llevar amb un cel amb dubtes … que no em van fer quedar al camping, carretera i manta per anar a la platja i trobar-me amb això, un cel blau espectacular, serè, silenciós, respectuós, impactant … i una aigua clara, transparent, tranquila … tal com es mereixen unes vacances fora tempo!!
—
—
PD: La foto la posaré en un altre moment … quan em respecti una mica la connexió a internet!!
imatges de silenci
Pot semblar impossible trobar silenci si estàs a 1o minuts del centre de platja d’aro, l’he trobat, durant una bona estona he gaudit de la calma, del no soroll, només algun ocellet cantaire, algun cotxe que passa per la carretera … la resta ……………. silenci, sembla que no hi ha ningú, bé, fins que han marcat un gol i tota la màgia s’ha esvaït.
Demà, assegut en una tumbona, a la sorra, a les roques … ho tornaré a intentar, tot i que espero que a mesura que avanci la nit, els nens se’n vagin a dormir i es pugui tornar a respirar la calma.
Bon estiu a tothom … desde la Costa Brava, hi esteu convidats!!
si que té un color especial!
Jardins de los reales alcazares … per un cop, he gaudit amb tot el que s’ha fet a la reunió d’empresa. Ens han deixat fer de tot, activitats, turisme, descansar (m’he fet el primer bany de la temporada, quina piscineta a l’hotel!!), sortir … i sopar en llocs impressionants. Ens van deixar estar sopant, a la llum de la lluna al jardins privats … Genial això, quina gran ambientació.
Han estat dos dies i mig molt interessants, aprenent a treballar en equip, a saber que passa pel cap dels directius, a veure quines coses prefereixen fer a altes hores de la nit, ens hem retrobat amb els companys allunyats per la distància i, a la vegada, hem mantingut molt contacte amb la gent de casa.
si abans de marxar em preguntava si veuria en directe les imatges del video … ara puc afirmar rotundament que ……………….. tot no ho he vist però que he estat a 3 llocs d’alt contingut cultural i turístic!
A més, barreja de cultures, de tots els racons de la península ens han agrupat al voltant del món de les sevillanes … Hem de veure-ho tot, mirar de gaudir d’aquests moments … i sobretot aprendre de com aquestes persones s’ho passen bé ballant, cantant … a 40 graus, sense perdre el somriure!
Tres estils diferents de música en 24 hores … totes igual d’enriquidores!!
—
Vull veure’n més, no em conformo amb conèixer una part dels nostres veïns!
children see, children do
Els nens aprenen tot el que veuen, com més petits són més assimilen el que fan els pares … per als pares, per als tiets, per als amics … ens hem de demanar, sense miraments, donar bon exemple als nens, que vegin tot allò que els ha de donar els valors per ser grans persones
tiene un color especial
Tres dies a Sevilla, això és el que m’espera com a futur més immediat!!!!!! M’agradaria tornar i dir que he vist tot el que surt en el video … ho dubto, però espero que alguna coseta si que ens deixin visitar!!!!!
Fins dijous!
La llista d’Aito
A la convocatòria que ha fet per a la selecció que jugarà als JJOO hi ha absències destacades i presències innovadores, que donen un aire molt interessant a aquesta selecció.
El debut de Ricky, la presència de Raúl Lopez, la pre-selecció de Victor Sada … L’absència de Cabezas … Realment Aito ha triat els jugadors que han fet la millor temporada, els que arriben més en forma i els que poden aportar un puntet de frescor al joc!!
Bases: José Manuel Calderón (Toronto Raptors), Raúl López (Real Madrid), Ricky Rubio (DKV Joventut)
Escoltes: Víctor Sada (Akasvayu Girona), Juan Carlos Navarro (Memphis Grizzlies), Rudy Fernández (DKV Joventut), Berni Rodríguez (Unicaja de Málaga)
Alers: Carlos Jiménez (Unicaja de Málaga) y Alex Mumbrú (Real Madrid)
Ala-pívots: Víctor Claver (Pamesa Valencia) y Jorge Garbajosa (Toronto Raptors)
Pívots: Felipe Reyes (Real Madrid), Marc Gasol (Akasvayu Girona), Pau Gasol (Los Angeles Lakers) y Juan José Triguero (Polaris World Murcia).
l’empordà des de l’aire (valorar punts de vista)
uns anònims viatgers ens permeten gaudir de l’empordà des de l’aire … sempre he preferit tocar de peus a terra però tots els punts de vista són importants. Els raconets màgics de la costa brava els poden disfrutar per terra, mar i aire.
És la suma de tots els factors el que ens fa sentir-nos plens. Si no escoltem tots els arguments … no podem opinar i encertar-la!!
—
Queden molts punts de vista per descobrir … tot depèn de com t’ho miris!
si ho fas … fes-ho bé!
Sempre m’han dit que quan t’hi poses no ho has de fer a mitges, aquest principi serveix per a qualsevol cosa i situació del dia a dia. Això és el que deuria pensar aquest conductor, begut, sense carnet, sense cinturó, parlant pel mòvil … només faltaria que el cotxe fos robat.
—
Segur que l’eugenio n’hauria fet un acudit sobre això!
El crit (Edward Munch, 1893)
Una de les obres que més em va impactar quan estudiava història de l’art!!
El crit és un reflex del món de l’artista. La seva trajectòria vital va estar marcada pel patiment i la mort: la seva germana va morir de tuberculosi als quinze anys; quan ell tenia cinc anys va perdre la seva mare per culpa de la mateixa malaltia; el 1889 morí el seu pare…
Ell mateix va explicar la situació que va originar El crit:
« |
Anava caminant amb dos amics pel passeig -el sol es ponia- el cel es tornava de cop i volta vermell -jo em vaig aturar, cansat em vaig recolzar en una barana, damunt de la ciutat i el fiord blau fosc no sinó sang i llengües de foc- els meus amics continuaven la seva marxa i jo continuava aturat al mateix lloc tremolant de por -i sentia que un udol infinit penetrava tota la naturalesa. |
-
Arxius
- Setembre 2009 (4)
- Juliol 2009 (2)
- Juny 2009 (5)
- Maig 2009 (3)
- Abril 2009 (6)
- Març 2009 (3)
- Febrer 2009 (11)
- Gener 2009 (4)
- Desembre 2008 (9)
- Novembre 2008 (5)
- Octubre 2008 (7)
- Setembre 2008 (10)
-
Categories
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris







