per acabar l’any …

una mica d’acidesa mafaldera!!!!!!

BON ANY A TOTHOM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

–

–

–

———————————————————————————————–

 

any nou … vides renovades

El nostre homenet cantant de nadales ha tornat del seu viatge a Equador, ha anat a passar els dies de nadal amb la familia. Els viatges, d’anada i tornada, van ser prou distrets, acompanyats de persones de conversa agradable, amb bons productes alimentaris amanits amb unes copetes d’anís amablement servides per les hostesses de la companyia, que van intentar que no li faltés de rés al nostre protagonista.

Ell, com tothom, té el cor dividit entre les dues terres, és català, però va estar 10 anys vivint i treballant a l’Equador, feia feines de responsabilitat i es va relacionar amb els alts càrrecs polítics i les personalitats que movien la major part dels interessos del país. Li va arribar el moment d’arrelar … o de tornar als orígens. Els seus pares van optar per quedar-se i ell, en canvi, va preferir tornar a casa, pq tot i estar una dècada fóra de la ciutat, sempre ha estat casa seva.

Ara, un cop a Barcelona, té la missió de triar alguna de les festes de cap d’any que li estan proposant, totes tenen el seu atractiu, bé, algunes les ha descartat directament, i aquest any se sent amb ganes de passar-s’ho bé. Vol  celebrar per endavant que a finals de gener tindrà el seu pis totalment reformat i que podrà deixar la pensió i els seus habitants, molt macos però no els ha triat. Així doncs … cap d’any, reis i l’homenet que canta nadales a la porta de la catedral tornarà a la seva rutina, deixarà l’ampolla d’anís a l’armari fins l’any vinent i, a partir d’ara, cada dia quan plegui de la feina a la botiga de vetes i fils, anirà a casa a compondre les cançons que interpretarà als passadissos del metro, sota la disfressa de violoncelista italià.

Bon any a tothom!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

LimaLoca

Avui els LimaLoca m’han desitjat bon nadal amb aquesta felicitació:

Qui són? Que fan?? ho veureu a la web amb molt més detall http://www.limaloca.com/

Jo us avanço que són joves, creatius, ingeniosos … i que dissenyen unes samarretes plenes de missatges i intencions d’oferir una gran dosi de sentit de l’humor!!

Els trobareu al C/La Perla 10-12 del barri de Gràcia

Val la pena anar-hi, serà un temps moooooooolt ben invertit!!!!!!!!! Ideal per regals nadalencs!!!!!

retorns (després de pont)

L’homenet de la nostra història se’n va anar a esquiar, va passar el pont fóra de casa, a l’apartament familiar i, com molts conductors, es va empassar les cues de la tornada de dilluns.

Pensa que li agrada fer caravana, també pensa que deu ser l’única persona que s’hi troba còmode, però el seu cotxe és espaiós, confortable, ben equipat i això fa que les contades ocasions que el fa servir … en gaudeixi moltíssim. S’asseu al volant, el regula, també el seu seient, s’ajusta el cinturó, connecta el seu Ipod … i la música comença a sonar “amb tota la música que tinc, la cua em fa menys mandra” pensa. I és cert, la seva col·lecció musical va des de els clàssics, Mozart, Beethoven … fins als altres clàssics com U2, Queen, Tom Jones, … i tot passant per les novetats del mercat, ColdPlay, Guns and roses, … recorda tota els grups no nacionals però quan més aixeca la veu per cantar és amb aquells dels quals recorda i entèn les lletres … allí si que s’explaia mentre, no ho oblidem, està aturat a la carretera per tercera hora consecutiva. Per molt que li agradi fer cua a la carretera … avui se sent cansat, ha esquiat massa i fa massa dies que no es distreu cantant nadales a la fira de Santa Llúcia

 

 

Compra la teva samarreta!! Dissabte al derbi!!!!

activitats de desembre

Aquell homenet que cantava nadales a la fira de Santa Llúcia és un apassionat del desembre i l’hivern i de tot el que aquests dos termes representen. És dels primers que va a esquiar tots els dies del pont de la purissima, és dels que compra els regals de reis amb mètode i planificació, és dels que gaudeix de les muntanyes nevades i a més, li encanta passejar-se per la fira d’espinelves.

Aquell bon home va decidir anar a esquiar, agafa el seu cotxe, carrega els esquis, les botes, el mono, el gorro, els guants, el buf …  i se’n va cap a Andorra, bon lloc per esquiar, pensa. Té la sort de tenir un apartamentet de la familia, allí pot descansar quan no esquia, preparar-se el sopar, l’esmorzar … i fins i tot els entrepants que es menjarà entre baixada i baixada.  L’acompanya la seva inseparable ampolleta d’anís, en fa col·lecció, però un dia va decidir que les volia buides i clar, se l’ha de beure.

Cada baixada que fa es nota més cansat, deu ser perque fa un any que no trepitja la neu i no ha fet massa activitat física, amb tot segueix tornant a pujar, i ………… tornant a baixar, la sensació de lliscar damunt la neu l’apassiona, se sent lleuger, dominador … damunt dels esquis no té por de rés, els seus neguits desapareixen durant unes hores perque està fent allò que més li agrada, evadir-se entre muntanyes, arbres (i una pila de malbarataments energètics, això tb) i baixar pista avall per arribar al remuntador i buscar una pista de color més atractiu.

Entre baixada i baixada la veu, és una noia que baixa amb molt més estil que ell (i això que en tinc molt, pensa l’homenet) … se sent atret per la seva manera d’esquiar, com defineix les traçades,e ls girs … la segueix durant 7 o 8 baixades i el cansanci desapareix (o queda dissimulat), no sap si és rossa o morena, maca o lletja,  aquella gorra i la bufanda li tapen la cara i els cabells però li és igual, està embadalit per aquella manera d’esquiar. De cop i volta … la noia cau davant d’ell … s’aturà per ajudar-la i, ara que la té a prop, l’admiració desapareix, descobreix molta bellesa sota el gorro però …………….. ha caigut tot esquiant, no en sabria tant, pensa l’homenet … i després d’interessar-se pel seu estat marxa muntanya avall tot dibuixant elegants corves amb els esquís.

una pensió??

l’home de l’anís cantant de nadales (l’home o l’anís) està atrafegat, viu en una pensió perque el seu pis està potes enlaire. Fa uns dies que va decidir canviar la decoració del seu pis i s’ho vol fer ell, va començar a desmontar mobles, treure paper de la paret, llençar vaixelles … i es va trobar amb el pis buit i clar, no hi podia viure.

Mentre torna a posar els mobles, pinta les parets dels colors que ha comprat, decideix quina vaixella s’hi posa … viu en una pensió prop del seu pis, és néta, es menja bé, la companyia és bona, la mestressa és molt agradable … en fi, que s’hi podria quedar una llarga temporada si no fos que el seu pis està quedant molt maco.

El que el fa sentir més orgullós del seu pis és la cuina, no sap per quin motiu, de fet ell no ha cuinat mai gaire bé, però li agrada la cuina, amb els mobles rústics, la taula arraconada, els fogons de gas natural, el forn elèctric posat sota el microones … Fins ara hi passava moltes estones, llegia, menjava, mirava la tele … De cop i volta, li sembla un mal lloc per estar-s’hi, serà que la cadira comença a castigar la seva esquena. Quan torni al seu pis, farà servir més el sofà i mirarà la tele grossa, que per això se la va comprar. A més ara té una planta molt maca a l’entrada del pis i seria una llàstima no disfrutar-ne.

En fi, ja ha vist que pot tenir moments de felicitat en dues estances del seu pis. Ara li cal aprofitar la resta, el bany (amb la porta prou arràn de terra per evitar que hi passi el llum i la fumarada per sota) el dormitori on hi ha instal·lat un llit que fa goig de veure.

Tot això …. és només el començament de la història de l’homenet que cantava nadales a les escales de la catedral mentre contempla les paradetes de la fira de santa llúcia!

sopars de nadal

D’empresa, d’amics, d’antics alumnes i amics, a la vegada, retrobaments, reincidències … Qualsevol d’aquestes possibilitats, entre moltes altres són el motiu dels sopars de nadal. Sembla que s’acaba el món i que només es puguin fer sopars … en dates properes al nadal. Et pots passar l’any sencer tancat a casa, veient la tele … i en 3 setmanes tenir més sopars dels que el teu cos és capaç d’assimilar.

L’home que fa dos dies cantava nadales a la fira de Santa Llúcia i que ahir es va equivocar d’habitació a la pensió i que fruit de la ingesta d’anís va veure llums per sota la porta del bany … Tenia un sopar de nadal. Treballa en una petita botiga de vetes i fils, li agrada el que fa, cada matí obre la porta, obre els llums, passa l’escombra … i quan tothom s’ha situat al seu lloc, ell se’n va al magatzem. Mentre treballa no tasta l’anís, és molt respectuós amb la feina. Cada any el conviden a sopar, 2 cops, al nadal i a l’estiu. És molt agradable amb tothom i parla pels descosits, amb administració, amb els proveidors, amb els gerents, els propietaris … i tots l’engresquen a anar al sopar de nadal. Es pentina especialment per l’ocasió, els anys parells s’afaita i tot … Quan arriba a casa després dels sopars de nadal està cansat, no té el costum de sortir de nit, avui arriba de dia, han allargat fins a l’hora d’esmorzar, sempre queden els mateixos i, aquest any, s’hi han afegit unes noies noves i joves i uns vailets amb moltes ganes de gresca. Entre tots fan que els sopars de nadal siguin un dels millors invents per fer pinya, per conèixer els teus companys … i per tenir una bona ressaca!

 

                                                                                                                                                                            

 

Tots Som Manresa – Compra la teva samarreta!

aparicions

De cop i volta surt, es tanquen els llums, la porta no s’obre, per sota el forat de la porta veus llum i, a més, entra una mica de fum … és curiós com sempre es repeteix la mateixa escena en totes les pel·lícules que volen fer por.

El mateix personatge que ahir cantava nadales engrescat per l’anís, avui arriba a la seva pensió i veu alguns canvis a l’habitació, uns quadres extranys, uns colors que no reconeix i, de sobte, com a les pelis de terror que veia quan podia anar al cine, veu …………………….  llum que surt per sota la porta del bany, va directe a l’armari, hi té un bastó, recorda, … obre l’armari i no troba rés del que buscava … S’atura, no diu rés, surt de l’habitació, tanca la porta, gira a la dreta, posa la clau al pany … i la porta també s’obre, ara troba coses familiars, la seva pintura escapçada, els claus on hi havia hagut quadres … i l’ampolla d’anís sobre la taula. Respira tranquil, fa un glopet, ja no veu el llum per sota la porta del bany.

A vegades les portes s’obren i et porten al lloc equivocat, el lloc que trobem ens ofereix coses que nosaltres no tenim, … però que no són nostres. Al final acabem estimant aquelles coses que tenim, encara que siguin poques però ……………………… són les teves cosetes i et fan sentir còmode …

el desembre congelat

Volia posar la nadala … però encara no ens toca cantar-la!! Malgrat tot, si algú es posa a cantar nadales al miga del carrer, no el mireu malament!! Segur que a l’agost va rebre un mail dient que ja podia comprar loteria de nadal, segur que a mitjans d’octubre ja va veure els llums de nadal penjats al carrer, segur que aquesta mateixa persona ha vist els anuncis de joguines, l’anunci sincronitzat de Freixenet … Amb tants indicis, aquest individu que fa, agafa la barretina, el bastó i es planta davant la fira de Santa Llúcia a cantar nadales, tot fregant un palet metàl·lic a una ampolla d’anís, convenientment buidada dins d’una bona col·lecció de cigalons.

 

                                                                                                                                                                            

 

Tots Som Manresa – Compra la teva samarreta!