A tu, conductor novell, que divendres vas atropellar la meva germana

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=590204&idseccio_PK=1021&h=

A tu, conductor novell, que divendres vas atropellar la meva germana a Martorell mentre passava un pas zebra i no vas tenir el valor d’aturar-te i vas sortir corrents, despreocupant-te de les conseqüències de la teva inconsciència. Vull que sàpigues que la meva germana, metge a l’hospital, estarà un mes al llit, sense poder caminar, per una doble fractura a la pelvis, cosa que la privarà d’exercir la seva professió, útil per a la societat. Una societat amb unes normes que, ella i nosaltres, els seus germans i nebots, gràcies a l’educació rebuda pels nostres pares, sempre hem procurat respectar. Et desitjo que no puguis dormir, descansar ni estar tranquil fins que la policia et localitzi. Et desitjo que, algun dia, tu, els teus fills, els teus pares i tots aquells que estimes passeu pel mateix que estem passant nosaltres. Per cert, l’omissió d’auxili és un delicte penal, amb l’agreujant de la fuga. Espero que ens vegem al jutjat, perquè tinguis l’oportunitat de veure el fàstic més absolut reflectit a les nostres cares.

Estic totalment d’acord amb els sentiments del redactor de l’article, el patiment que es té quan algú que estimes pateix no es pot mesurar amb rés, només amb sentiments! El 90% del text el trobo molt encertat, només trobo un punt en que no estic d’acord, el fet de desitjar que algú prengui mal, que pateixi el dolor de la pèrdua d’un familiar … aquí, em sap greu però no puc recolzar-lo.

Hem de voler el millor per nosaltres, però no hem de desitjar pels altres el que no volem per nosaltres. I encara menys, patiments. I repeteixo! estic d’acord amb tota la resta. Per molt que la caguis i atropellis algú … baixa del cotxe i truca, t’estalvies un problema i tens la consciència una mica més tranquila. Jo no descansaria si negués l’auxili a algú!

tipus d’alumnes i oients …

Aquí els tenim, els principals actors en la gran obra de teatre de la universitat, els que omplen les aules, els que desborden els bars, els que, de tant en tant, van a la biblioteca …  Hi ha molts tipus d’oients, d’audiència però aquí vull destacar els més graciosos, els que, per la seva definició, tots voldriem veure en directe!

De moment puc diferenciar 4 tipus diferents d’especímens “rarets”:

 

Tipus 1: el zombie: un que mira fixe tota l’estona, jo a hores d’ara encara no sé si és viu o mort, no es va apuntar ni la data de l’examen. Quan no mira amb la mirada perduda a l’horitzó, gira el coll una mica i mira al més enllà per la finestra. Té sort de tenir finestra, sino es quedaria trabat en la seva postura. Aquests no molesten, tampoc aporten … hauriem de preguntar-nos si … cuecen o enriquecen.

 

Tipus 2: la típica noia amb aire mongil (de monja, vaja), que va vestida bastant rareta, i que parla moooooolt fluix, a més entre paraula i paraula deixa passar 20 interminables segons que fan que el director d’orquestra, és a dir el professor perdi els nervis. Hem de tenir en compte que les pauses del nostre interlocutor ens permeten rumiar una resposta millor i més sorprenent.

 

Tipus 3: la rara agressiva, aquesta passa desaparcebuda sota una aparença normal, però s’hi amaga una fera ferotge amb molt mala folla, d’aquelles, que si la facultat fos de la Universitat de Texas, ja ens hagués matat a tots amb una retallada, que està taradeta vaja. Ha passat carnaval, si l’haguessin vist entrar amb una màscara d’os panda … haurien arrencat a còrrer

 

Tipus 4: el que no hi és tot, altrament dit, que li falten un parell de voltes, o una bullideta. Aquest és capaç de desconcertar a tothom. Després de tenir eines de recerca a les seves mans és capaç de cridar per saber una informació, normalment no relacionada amb el contingut de la classe. Els altres alumnes i el professorat el respecten pq encara és a temps d’acabar la seva cocció.

 

Els altres que falten, són gent força normal, noietes joves, unes quantes mamis, repetidors, empanats…normals vaja! clar que … els empanats segurament siguin una 2a derivada o 2a característica de qualsevol dels altres grups d’alumnes!!

 

Fantàstica diversitat, oi???????

 

—————————————————————————————————————————-

 

PD1: Els culers estem decebuts per aquest cap de setmana tant nefast …

PD2: Els basquetmaniatics estem al·lucinant amb la final de copa. D’aquells partits que no s’han d’acabar mai … quantes coses que han passat!

dimarts amb missatge!

Res no dispara tant la voracitat del veïnat com l’absència d’informació 

Manuel Baixauli (Sueca 1963)

que volem dir amb això?? Hi ha els famosos “virus” informatius, es reprodueixen amb una facilitat esperpèntica. Per un costat, qualsevol cosa dita en un context poc adequat es pot convertir en un rumor cada cop més exagerat, de difícil solució.

En temps de crisi això s’accentua, les reunions dels caps, els comentaris d’aquell, la informació de l’altre, … radio macuto fa mal?? Ens obre els ulls a possibles canvis??? sigui com sigui ens tenen sempre en tensió!

D’altra banda … l’absència d’informació provoca, de manera exponencial, la generació d’aquelles noticies que volem sentir. És a dir, si no m’expliquen rés … m’invento el que vull que els altres m’expliquin i si li afegeixo una mica de rumor, amanit amb salseta de mala llet … ens surt un notición de dimensions incalculables.

Heu pensat mai a fer còrrer un rumor … i esperar a veure quants dies torna a vosaltres???

frase pel diumenge!

Dos cosas contribuyen a avanzar: ir más deprisa que los otros o ir por el buen camino (René Descartes)

Alguna cosa a comentar?? doncs si … o corres més … o corres millor. El barça corre millor, el madrid corre més … per això els dos estan en una ratxa de resultats que els ha deixat sols en la lluita per la lliga.

Sovint cal renunciar al propi estil per aconseguir un objectiu, una victòria. Si renuncies però aconsegueixes el resultat que vols … et quedarà el regust de saber adaptar-te a totes les situacions a assolir objectius en tots els terrenys!!

mal de cap, abans o després??

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=584742&idseccio_PK=1021

segons aquest estudi, es pot tenir abans (quan es posa com a excusa), durant … i pot durar fins hores després i … també després, quan fa temps que no exerceixes, et preocupes i et venen els maldecaps! després també pot ser provocat per una mala nit de sexe i, un altre cop, et tornes a preocupar.

En definitiva, un altre estudi curiós, que ens dóna dades no aclaridores … però que omplen mooooooooltes pàgines i pantalles

disfresses de carnaval

s’acosta, això diuen els que gaudeixen de la festa de Carnestoltes!! Pensen i repensen de que es poden disfressar i sortir de festa per la ciutat tot lluint la disfressa i amagant la vergonya … Són dies en que es deixen de banda aquelles vergonyetes, aquell jo tímid es transforma en un jo esbojarrat, però sempre amagat dins o sota d’una disfressa que, segurament, t’amagarà la cara.

Jo aquest any em disfressaré de bola de neu al tròpic, que es fondrà i, amb tota seguretat, no trobareu en lloc. Home, invisible, forat de 4 … De reserva que espera la seva oportunitat … és a dir, tota disfressa que porti implícita la possibilitat de quedar-me a sopar a casa. Quedar-se a casa (qualsevol cap de setmana, no només carnestoltes) és, i ha de ser, una opció voluntària, ho has de triar tu … que no t’hi obliguin.

Com que ja s’acosta … l’hem de gaudir, preparant-lo i festejant-lo!!

una frase per començar dia!

Los músicos son terriblemente irrazonables. Siempre quieren que uno sea totalmente mudo en el preciso momento que uno desea ser completamente sordo.

 

Oscar Wilde

I no només s’aplica als músics i la música … diria que en tot el que ens envolta passa el mateix. Quan t’obliguen a fer una cosa és, justament, el moment en que tens ganes de fer tot el contrari del que t’estan dient. Per que som així??? Doncs …………………………….. per l’esperit de contradicció!!!!

Si et fan callar és just en el moment que estàs parlant … Hauriem de valorar qui és l’inoportú, si el que parla quan algú vol silenci … o el que vol silenci quan algú parla … Reflexionem!!

Uns fideuets!

http://laquintadeluculus.blogspot.com/2009/01/fideos-la-cazuela.html

Avui que ens torna a acompanyar el sol … us poso una recepta de cuina de les de sempre!! Com m’agrada aquest plat!! Tant de carn com de peix … aquests ingredients en mans expertes (les de la mare o l’àvia) fan que surti un plat per llepar-se els dits … i per sucar-hi pa!!

Els humans, en el fons som com les plantes, quan surt el sol ens activem, ens animem … també fem la fotosíntesi???

1,35×2 i en diuen transport públic

Aquest matí he agafat el metro i m’he quedat a quadros quan he vist el preu del bitllet! Anar i tornar 2,70 … amb aquests diners en forma de gasolina puc fer 15 trajectes  (si no més) amb la moto. I si ho mirem en temps, no vull ni pensar-ho, bé si, ho penso i me’n adono que inverteixo el doble de temps amb el metro, per això deu ser tan car … si hi estàs més estona, pagues més. Com als parkings, serà això …?????

Sentirem dir que la gent agafa el cotxe, que no hi ha tanta crisi per que encara es condueix però clar, si s’han de pagar aquests preus per agafar un transport públic no m’extranya que tots ens decantem pel transport privat. Fas una miqueta de cua, escoltes la ràdio (els que van en cotxe) … però no has d’aguantar els cops, les presses, les cues … els paraigües mullats que toquen totes les cames menys les del seu propietari … (us he dit que no m’agrada la pluja??)

Francament, cada cop que agafo el metro estic més convençut que no m’aporta cap avantatge, cap benefici. Com més l’agafo menys m’agrada!! (com deien aquells … com més et miro, més m’agrada el teu gos)

la pluja

hi ha molts motius pels que no m’agrada la pluja.

• Si has de sortir de casa, has d’agafar un paraigua que, segurament, acabaràs deixant-te a qualsevol lloc
• Deixes de fer coses per no mullar-te
• Et mulles, sense haver-ho triat, mullar-se no és mala idea, un banyet a la platja, una bona dutxa, nedar a la piscina … però tot això ho tries tu! mullar-te sota la pluja sovint és per obligació.
• La roba et queda feta un desastre
• El pis … et queda fet un desastre, a no ser que deixis tot el replà de l’escala ple de coses molles que, quan tens els peus secs, surts a recollir.

I molts altres motius!! amb tot, hi ha gent que s’ho passa bé quan plou. Miren la pluja des de la finestra, aprofiten per posar aquella peli que fa temps que volen veure, planxen, cuinen per tota la setmana … tot això ……………………….. ho fan sense haver-se mullat, no han sortit de casa!!

Els més agosarats, ballen i canten sota la pluja, però …….. aquests cobren per fer-ho, mireu, mireu!!