piromusical 2009

Sona la música, crema el foc, brolla l’aigua, crema el foc, esclaten els llums … tot de forma perfectament armonitzada. És apassionant veure com, any rera any, els dissenyadors de l’espectacle que clausura les festes de la Mercè ens deixen bocabadats.

Foc i llum al cel, foc i llum a la terra i l’aigua, l’element que dóna vida, equilibra els dos focs i llums al ritme de la música.

Impressionant traca final!

 

No poso fotografies … ho heu vist tots, ho heu sentit tots … i posar-ho estàtic … és faltar al respecte als creadors d’aquesta meravella.

la vida de l’artista …

És la vida de l’equilibrista! en aquesta foto veiem uns artistes, fent espectaculars i plàstics moviments, al so d’una música que vam gaudir els que vam anar al parc de la ciutadella.

Estareu d’acord amb mi si us dic que tots som artistes i fem equilibris per arribar a final de mes??? Preferiria ser d’aquests artistes que fan meravelles davant dels espectadors, tot i que, segurament, han de fer els mateixos esforços que nosaltres per quadrar els comptes!

Guanyarem sempre?

Fa uns anys, després de la temporada en que vam guanyar a París … es va caure en la desidia, ho teniem tot fet, estavem orgullosos del nostre equip, i ells d’ells mateixos. S’ho creien tot, anaven als partits com qui va de vacances … i ens va passar factura.

Potser que a la Selecció d’Espanya els estigui passant això??? Han guanyat a gairebé totes les competicions, sempre tornen amb medalles penjades al coll i ara … debut amb derrota i mal joc … i una segona jornada en que s’ha patit per derrotar la Gran Bretanya. Estaran cansats de guanyar, que necessiten per rendir com es suposa que saben fer??

És una pregunta que corre per l’aire, no només passa en el món de l’esport, ens hi trobem cada dia, a cada empresa, a cada departament veus persones brillants, carregades de talent, motivació, coneixements, empenta … Estan uns anyets intentant ser els millors, superant-se, aprenent, aportant … fins que per algun extrany motiu, deixen de ser-ho, es tornen transparents, fan bé la seva feina però sense aspirar a brillar, per això estan els joves, diuen!

És el que s’anomena “acomiadament interior”, persones excel·lents que s’esborren de la vida brillant per quedar-se en la gran massa que no destaca, els normals!

Ara bé, qui som? que som? que volem ser? L’acomiadament interior hauria de ser selectiu, podem tenir una vida brillant personalment?? I tant! Podem gaudir de grans èxits afectius encara que no els tinguem econòmics?? Per suposat!

Serem brillants, triomfarem sempre que tinguem ganes, esperit, empenta per fer girar el món, quin món? Tot? el nostre? això és cosa de cada un! Però hem de voler controlar on estem, vivim i treballem per objectius … ens els marquem i ens els marquen, doncs ………… hem de ser el que volem, no deixar-nos portar per la rotació de la terra sino … impulsar-la! I ho saps!

retorns i novetats

Ja hi tornem a ser, després d’un estiu de pausa, més per mandra que per manca de temps, reprenem el blog. Aquest és el retorn! Les novetats … una pila!

La primera, en forma d’iniciativa, http://infovedruna.wordpress.com. Un blog on els jugadors i entrenadors de Vedruna Gràcia podrem veure, comentar i, fins i tot publicar, les novetats dels vostres/nostres equips.

El primer tema … les fases del junior, si!! Jugarà a Nivell A, genial!

D’altra banda, m’he passat l’estiu llegint, llibres apassionants i … noticies espectaculars. No tant per la seva repercussió mediàtica com pel contingut sorprenent.

Una d’elles diu que una monja té un accident per conduïr sota els efectes de l’alcohol! Portava una ampolla de ginebra al seient de l’acompanyant. Tots tenim problemes …………………

Alguna altra destacava, un altre cop, un segrest de molts anys de captivitat. M’indignen aquestes coses, ha deixat de ser persona per culpa d’un altre que no m’atreveixo a anomenar persona.

 

Bé, moltes més que no vull comentar avui, esport, futbol, florentinazos, laportazos … uns són imperialistes, altres són malgastadors … esperem que tot això sigui pel bé de l’espectacle per que els que hem de patir per arribar a final de mes estiguem una mica distrets dels pocs zeros del compte corrent!

Hi ha crisi, cert!!!!!!! Però no pas per tots!