Sona la música, crema el foc, brolla l’aigua, crema el foc, esclaten els llums … tot de forma perfectament armonitzada. És apassionant veure com, any rera any, els dissenyadors de l’espectacle que clausura les festes de la Mercè ens deixen bocabadats.

Foc i llum al cel, foc i llum a la terra i l’aigua, l’element que dóna vida, equilibra els dos focs i llums al ritme de la música.

Impressionant traca final!

No poso fotografies … ho heu vist tots, ho heu sentit tots … i posar-ho estàtic … és faltar al respecte als creadors d’aquesta meravella.

És la vida de l’equilibrista! en aquesta foto veiem uns artistes, fent espectaculars i plàstics moviments, al so d’una música que vam gaudir els que vam anar al parc de la ciutadella.

Estareu d’acord amb mi si us dic que tots som artistes i fem equilibris per arribar a final de mes??? Preferiria ser d’aquests artistes que fan meravelles davant dels espectadors, tot i que, segurament, han de fer els mateixos esforços que nosaltres per quadrar els comptes!

Fa uns anys, després de la temporada en que vam guanyar a París … es va caure en la desidia, ho teniem tot fet, estavem orgullosos del nostre equip, i ells d’ells mateixos. S’ho creien tot, anaven als partits com qui va de vacances … i ens va passar factura.

Potser que a la Selecció d’Espanya els estigui passant això??? Han guanyat a gairebé totes les competicions, sempre tornen amb medalles penjades al coll i ara … debut amb derrota i mal joc … i una segona jornada en que s’ha patit per derrotar la Gran Bretanya. Estaran cansats de guanyar, que necessiten per rendir com es suposa que saben fer??

És una pregunta que corre per l’aire, no només passa en el món de l’esport, ens hi trobem cada dia, a cada empresa, a cada departament veus persones brillants, carregades de talent, motivació, coneixements, empenta … Estan uns anyets intentant ser els millors, superant-se, aprenent, aportant … fins que per algun extrany motiu, deixen de ser-ho, es tornen transparents, fan bé la seva feina però sense aspirar a brillar, per això estan els joves, diuen!

És el que s’anomena “acomiadament interior”, persones excel·lents que s’esborren de la vida brillant per quedar-se en la gran massa que no destaca, els normals!

Ara bé, qui som? que som? que volem ser? L’acomiadament interior hauria de ser selectiu, podem tenir una vida brillant personalment?? I tant! Podem gaudir de grans èxits afectius encara que no els tinguem econòmics?? Per suposat!

Serem brillants, triomfarem sempre que tinguem ganes, esperit, empenta per fer girar el món, quin món? Tot? el nostre? això és cosa de cada un! Però hem de voler controlar on estem, vivim i treballem per objectius … ens els marquem i ens els marquen, doncs ………… hem de ser el que volem, no deixar-nos portar per la rotació de la terra sino … impulsar-la! I ho saps!

Ja hi tornem a ser, després d’un estiu de pausa, més per mandra que per manca de temps, reprenem el blog. Aquest és el retorn! Les novetats … una pila!

La primera, en forma d’iniciativa, http://infovedruna.wordpress.com. Un blog on els jugadors i entrenadors de Vedruna Gràcia podrem veure, comentar i, fins i tot publicar, les novetats dels vostres/nostres equips.

El primer tema … les fases del junior, si!! Jugarà a Nivell A, genial!

D’altra banda, m’he passat l’estiu llegint, llibres apassionants i … noticies espectaculars. No tant per la seva repercussió mediàtica com pel contingut sorprenent.

Una d’elles diu que una monja té un accident per conduïr sota els efectes de l’alcohol! Portava una ampolla de ginebra al seient de l’acompanyant. Tots tenim problemes …………………

Alguna altra destacava, un altre cop, un segrest de molts anys de captivitat. M’indignen aquestes coses, ha deixat de ser persona per culpa d’un altre que no m’atreveixo a anomenar persona.

Bé, moltes més que no vull comentar avui, esport, futbol, florentinazos, laportazos … uns són imperialistes, altres són malgastadors … esperem que tot això sigui pel bé de l’espectacle per que els que hem de patir per arribar a final de mes estiguem una mica distrets dels pocs zeros del compte corrent!

Hi ha crisi, cert!!!!!!! Però no pas per tots!

Sempre hi haurà algú que sortirà perdent quan es fa una comparació. Fa uns dies sortia a les noticies que l’ajuntament multarà U2 per assajar fins tard, incomplint el seu contracte i la normativa de sorolls i decibels … No sé que dir, si estic d’acord o no … només crec que per uns dies que estan aqui … podriem ser més tolerants! Segur que els que van estudiar la multa estaven al concert! 

http://www.3cat24.cat/noticia/393484/ociicultura/LAjuntament-de-Barcelona-multara-U2-per-assajar-fins-a-mitjanit

Per contra, surt al diari que la recollida de vidre també incompleix la norma antisoroll. I a ells no els multen, només diuen que … auguren (?????????????) que amb el canvi de contracta s’acabarà el problema. També canviaran l’hora, l’endarrerirant fins a les 8 del matí.  

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=626804&idseccio_PK=1022

Estan per “augurar” o per “executar”??? Si jo a casa meva faig soroll … no vindrà ningú i dirà que augura que l’endemà ja no en faré. Em claven una multa!

O tots moros o tots cristians, però no fem desigualtat!!

Fa uns dies un es gastava 95 milions en un jugador, excessiu, no ho comparteixo gens … però que facin el que vulguin. Ara estem donant voltes a si volem o no volem l’Etoo.

Com és que no el volem??? he de dir que em poso al mig de les dues postures i tinc idees contradictòries. Per una banda, el venem aquest any, en treiem un bon pessic i podem comprar altres jugadors de primera classe. A més ell, s’emportarà una bona fitxa, n’estic ben segur!! D’altra banda, estem dubtant del davanter que ens ha marcat 30 gols a la lliga, un golàs a Roma, ha lluitat, ha competit, ha demostrat caràcter al camp … i ha estat calladet tota la temporada.

Hem de fer negoci o hem de mantenir un golejador????? Gran dubte, evidentment, des del punt de vista de club, hem de fer negoci, vendre’l a bon preu i invertir els seus calers en altres coses. El soci, seguidor, simpatitzant … ha de fer cas del seu cap (o el cor) i pensar que tenim un tio que marca gols i que es deixa la pell al camp … o hem de fer cas al que publiquen els mitjans, que ens inflen el cap (no el cor) amb les possibilitats que tindrem de fitxar, Villa, Ribery, Cesc …

Al final, el club farà el voldrà, el jugador farà el que voldrà … tots mouran diners i hauran jugat amb els nostres sentiments esportius … sense que en tinguem cap benefici econòmic però si tot surt bé, en tindrem molts d’esportius i sentimentals. Això si, que ningú esperi que la temporada que ve sigui com aquesta … és impossible!

Para tener éxito debemos hacer todo lo posible por parecer exitosos.

François de la Rochefoucauld

És a dir, que no n’hi ha prou amb ser bo … si no que a més ho hem d’aparentar … Considereu que és un bon consell??????????

Després d’uns dies de descans, amb els apunts voltant i recordant que havia d’estudiar, he vist passar moltes coses, la veritat és que poques d’aquestes coses són noves però n’han passat moltes.

Una d’elles, la mort del Michael Jackson. Algun dia havia de passar, 50 anys carregats d’excentricitats, excessos i un altre ex … l’EXCEL·LENCIA com a artista. Destacarem el Thriller (si, a mi tb em feia por), Bad, etc, etc … Els inicis com a nen prodigi amb Jackson Five i el boogie … i una escena del video que poso tot seguit, l’smooth criminal. També em va impactar l’entrada al local, el silenci … i la moneda que vola per donar peu a la música. N’hi ha de millors … segur, però tot són gustos, oi???

Dimarts U2! A disfrutar-lo, els que hi aneu … segur que serà un espectacle per recordar!! Dissabte al sortir de l’examen em vaig quedar una estona escoltant l’assaig, algo és algo, no??

Una altra que ens ha deixat és la Farrah Fawcet, famosa per la seva intervenció a Los Angeles de Charlie, un mite per a tots els adolescents de l’època i per les adolescents un model estètic a imitar!

Les flexions les he anat fent aquests darrers dies, bé, flexions tampoc, no exagerem però si pedalades per fer una mica d’exercici que sempre va bé!! Les reflexions queden fetes, no cal obrir-les a tothom, oi????? Només dir que mentre continuem en aquest planeta … hem de tenir esperances d’aconseguir allò que volem!

I ara tornarem a treballar, amb ganes de noves vacances, sempre tornarem amb el tòpic resum … han estat molt curtes!! Però ……… profitoses!

Sembla que el bloc torna a funcionar, bé, seran les meves mans les que el fan rutllar. S’acosta l’estiu i hem de refrescar l’actualitat i les idees!

Els que m’han fet despertar del meu llarg descans de l’hivern han estat els d’Estrella Damm, amb una excel·lent col·laboració de “Billie the vision & the dancers” i per suposat, les refrescants imatges de Formentera, illa, paradís, sol, platja, lluna, platja. A Formentera tot gira al voltant del mar i la platja. M’hi compraria una caseta per passar-hi llargues temporades, o curtes però moltes!!

Ahir ja vaig comentar les eleccions o, millor dit, l’abstenció, la reina de la nit electoral! Tela que algú digui que representa la majoria quan la majoria s’ha quedat a casa!

Ara correré el risc de ser una mica cínic. Hi ha algú que cregui que si un avió cau al mar … podem dir que hi ha desapareguts??? L’esperança cal mantenir-la fins al darrer moment, fins que ens confirmin que tenim els nostres a prop un altre vegada o … que no els tindrem mai més. Un altre cop, crec que … cal donar la culpa i la responsabilitat de les falses esperances a la premsa, la gran enemiga de l’autèntica veritat, de la veritat objectiva i no sesgada pels interessos dels que mouen els fils del periodisme.

I ara, Pepe Rubianes, homenatge al mite, a l’home, a l’humorista! Han omplert el Sant Jordi per donar-li un gran comiat!

Votar o no votar a les eleccions europees. Un altre cop hem girat l’esquena al parlament europeu. Ho diu l’abstenció.

Per quins motius no es voten?? jo crec que encara no tenim consciència europea, votem a les locals, votem a les de la comunitat autònoma i votem a les generals. En canvi a europa no. A més cada dia que passa em deceben més els polítics, campanyes que no saps que diuen, es limiten a desacreditar els altres, algú sap quin era el programa electoral???? Amb aquesta campanya lamentable, ells, els polítics, també ens demostren que no tenen massa interès en el parlament europeu.

Jo he votat, aquest cop si! I … per un candidat que, moltes eleccions després m’ha interessat. Porteu-lo cap a aqui i tindrem un candidat que agrada, que enganxa, que sap de que parla!!

mentre això passa … seguirem sumant decepcions polítiques!!