De totes maneres, mentre tornem a la feina, Barcelona rep turistes continuament, la Sagrada Familia cada dia veu com centenars de visitants la retraten, disparen les càmeres, preparen els objectius … i passegen pels voltants de la basílica.

Mentre espero aturat al semàfor de la Sagrada Familia hi ha un fenònem que observo de forma reiterada, els turistes … van calçats amb sabata tancada, sovint esportiva, mitjons … el que en diriem calçat còmode. Elles, en canvi, van planes, amb les xancles, dits a l’aire, talons lliures … a priori gens còmode.

com ho entenem això????

Sigui com sigui, benvinguts els turistes, que ens permetes fer aquestes observacions a plena llum del dia!

El protagonista de la nostra història pota molt de temps buscant la felicitat. No sap quan la trobarà, ni tan sols sap on, ni la forma que té la felicitat.

Ell sap que s’han pintat imatges de moltes sensacions però no ha vist mai la cara de la felicitat. Quin cos deu tenir??? Somriu???  No sabem si el fet de somriure implica ser feliç, però potser si que dibuixariem una cara somrient, potser un cos vestit amb roba alegre i fent gestos expressius.

Duia una maleta amb roba i una altra buida per omplir-la d’experiències i records.

S’ha mogut pels Estats Units i n’ha tornat enamorat, ha vist la gran ciutat que és, s’ha trobat com si ja hi hagués estat, tot li era familiar i, a la vegada, molt extrany. No ha tingut problema amb l’idioma, la comunitat hispana és molt gran! allí ha omplert la maleta de roba i records.

També ha visitat alguns racons de l’Àfrica on ha omplert la maleta de sensacions. Ha entès una cosa que ell ja feia temps que intuïa, és més feliç el que menys necessita. Ha ajudat a algunes ONG’s, ha conviscut amb ells i ha descobert que és una persona molt afortunada.

Ha tornat a Europa i ha vist com li volen allargar la vida laboral (si m’hagués quedat al banc, ja em faltaria poc per jubilar-me, pensava ell) fins als 67 anys i, a sobre, li canviaran el càlcul de la pensió. S’esgarrifa! I més quan veu que la guerra política dreta Vs esquerra es trasllada  a l’empresa (en direm) privada. Dreta per Endesa, esquerra per GasNaturalFenosa. Aznar i Gonzalez. Sabieu que estem pagant un sou vitalici a aquests dos personatges … i que ara van a l’empresa privada a seguir cobrant??

El recurs fàcil és dir ……………. em faran treballar dos anys més i em pagaran menys per poder pagar el sou vitalici d’aquests dos senyors?? I el que és pitjor, si els presidents entrants i sortints canvien molt sovint, gràcies a la seva nefasta gestió, augmentarà molt més la nòmina de chupopters-ex-dirigents … fantàstic! I encara hi ha un recurs més fàcil … em seguiran apujant els rebuts de la llum (9%!!!!!!) per pagar el souet del senyor aznar??

Al final els grans sempre guanyen. La reforma laboral li diu al nostre amic que ara podrà contractar treballadors de forma indefinida per que serà més barat acomiadar-los. On és l’estabilitat???? A la butxaca de l’empresari?? segurament!

finalment ha decidit quedar-se a Barcelona, ha trucat els seus amics de gresques i han tornat a cantar junts a la catedral. Les lletres són pròpies, els sons provenen de tot el món … i algú els ha proposat fer concerts a grans espais, fent de teloners dels Manel, Sanjosex i Els Amics de les Arts. N’estan molt satisfets i riuen molt quan pensen que uns grups de joves han obert la porta a l’èxit a una colla d’amics que es reunien a la catedral per tocar els seus instruments rovellats però plens de vida!

El seu proper destí és Formentera, soparan a Can Toni, hi veuran un partit del Barça, hi veuran cinema i qui sap si els deixaran animar una mica la nit!

Està molt content d’haver tornat a gaudir de la seva ciutat, diu que no n’hi ha cap d’igual i que agrairà molt un canvi en l’alcaldia, igual que al govern. Ell no hi entèn ni de política ni de colors ni de partits, però sap que si s’està massa temps al mateix lloc … i aquest lloc et dóna diners i poder … ho acabes fent malament. Ens dóna aquest missatge, fes-ho bé i plega a temps, quan estiguis ben amunt i que et recordin per les coses bones que vas fer.

Hoy hablamos de una ONG cuya finalidad es la de fomentar la educación y el desarrollo agrícola en la región de Mtwara en Tanzania.

Los artífices son un colectivo humano con grandes iniciativas, conocimientos técnicos, humanos y, ante todo, mucha ilusión por aportar un granito de arena, un rayito de sol y esperanza a los habitantes de la región.

Os dejo la página web para que os acerqueis a estos incansables voluntarios que quieren ayudar a que las oportunidades que ellos han tenido, las tengan los habitantes de MTWARA.

http://www.mtwaravolunteers.org/inicio.aspx

La botiga al centre de barcelona ha estat una grada excel·lent per fer el seguiment del que ha passat aquest 29 de setembre. Ha tingut sort de no vendre pantalons de marca, s’ha estalviat que li entrin a robar, també és afortunat de no tenir un banc, ocupat des de fa 5 dies. I sobretot, és afortunat de no tenir un cotxe blanc, amb quadradets blaus i llums al sostre, així no li han cremat.

Ell sempre havia cregut que les vagues i les manifestacions es feien per reivindicar alguna cosa, fer soroll, cridar, protestar … i prou, intentar pacíficament, aconseguir un objectiu comú entre els vaguistes. Avui ha vist que hi ha vaguistes de debó, de chiringuito, de coctel molotov, obligats, espantats, interessats i, entre tots aquests, una bona pila de gent que volia treballar. Alguns ho han aconseguit.

Ha baixat a la Barceloneta, esperant trobar la força sindical a l’empresa on treballava un dels seus tiets, els de la meva feina si que en saben de manifestar-se, li deia el tiet. Però no, aquest cop no els ha vist, ni soroll ni pancartes ni rés. Només els trabucaires de la Barceloneta, fent esclatar els trabucs per celebrar Sant Miquel. La resta estava treballant.

La conclusió, simple (les profundes ja les faran els professionals), és que a la platja no hi ha vaga, ni a les empreses ni a la sorra. Quina pila de gent prenent el solet, matí i tarda. Barcelona ja ho té això.

Una altra conclusió és que la imatge que té el món de la vaga … és que s’ha seguit amb normalitat menys a un raconet de la península, allí han patit 8 hores de disputa, aldarulls, baralles … i qui sap com acabarà.

Però tu i jo no ens hem banyat ……………………

Ara no s’emporta l’ampolla d’anís per fer els acords musicals. Ha après a tocar una guitarra portuguesa, de 12 cordes, i combina els fados amb la cançó més típica de la nostra terra.

Diumenge cap a les sis va sortir de casa seva a la Via Augusta de Barcelona, va passejar passeig de Gràcia cap avall fins al centre. Va començar a veure artistes de carrer, nois que feien salts amb trampolí, cantants d’òpera molt ben equipats amb uns equips de música molt potents, es va moure pel Macba i va estar una estoneta sentint els concerts mentre veia la gran varietat de races, personatges i rostres que habiten a la nostra ciutat. Es va abraçar amb un noi que regalava abraçades, tot vigilant la cartera (sempre ha estat una mica desconfiat), i va decidir tornar cap a la “seva catedral”. Allí a l’escala va recuperar les sensacions del nadal, va cantar, va fer sonar les guitarres i va disfrutar amb la quantitat de gent que l’envoltava per sentir-lo entonar. Ell no vol diners, només compartir allò que porta a dins.

A partir d’ara el trobarem cada diumenge fent el seu estudi particular dels seus oients.

salut!

Han pujat amb mi un grup de disminuits, amb el xandall de la selecció espanyola, anaven amb uns monitors que no han parat de donar respostes a totes les preguntes que han fet. Eren tots adults, i han fet preguntes que un mateix dóna per sabudes, no m’havia parat mai a pensar en aquelles qüestions que, de ben segur, agafaven per sorpresa als monitors.

Em pregunto si anaven a competir fóra d’Espanya, probablement si i per ells serà una experiència inolvidable, com ja ho ha sigut el vol.

És una tornada simple, ho sé, però ………….. aquests nois m’han fet sentir en una escola, amb infants de 30 anys, comportant-se correctament però amb les inquietuds de mainada de 5 a 10 anys.

Sorprenent i curiós

———————————————————————————————————————–

Antes hay que desconfiar del que busca razones por las que nos beneficia, que del que nos beneficia sin buscar razones.
Miguel de Unamuno

Finalment, després de donar-li un bon descans al blog … tornarem a reprendre l’activitat.

Han estat mesos de recollida d’idees, experiències, sensacions … que intentarem que us arribin, que les tingueu presents i que us facin pensar, riure, recordar …