Publicat en General

“el bar de sempre”

Eren 4 amics, feia molt que no es veien, feia molt que no parlaven però ara, l’esperit de nadal els ha tornat a reunir. Les xarxes virtuals han fet que aquests 4 amics de la infància, època en que ho sabien tot dels seus companys, s’hagin trobat en un café. Havien optat per anar al “bar de sempre”, davant de l’escola on anaven, que ara s’ha convertit en un museu d’art de la ciutat, el “bar de sempre” també ha canviat, és un hotelet de 4 estrelles, de disseny, ideal per als visitants i artistes que exposen al museu del seu davant.

Alguna cosa més ha canviat. El nano insegur d’ell mateix ara és un bon director de banca, es va casar, ha tingut dos nens i desborda confiança en ell mateix, sempre va ser molt treballador i això l’ha portat on és ara. El crack, l’esportista, el que trencava més cors, continua amb el seu divisme, cuida el seu cos com cap dels altres, treballa de comercial en una empresa farmacèutica americana i va de relació en relació, buscant-se, primer a ell mateix, i tot seguit a la dona de la seva vida. Ell molt no ha canviat. Els altres dos amics també han patit canvis, des de la melena a les entrades, de l’èxit acadèmic d’un d’ells a la saturació, retirada al camp i canvi de vida, molt més tranquila i intel·lectual. De les males notes de l’altre, al bon expedient universitari, a la sort (buscada) en la feina … i a l’èxit, que ben portat pel seu cap fred ha canalitzat cap a una calma inesperada.

tots tenen o han tingut parelles, alguns més estables que altres. 2 casats, un separat i un que no sap resistir als encants de la dona, de totes menys els de la seva parella d’aquell moment. Algun dia madurarà en aquest sentit.

Passejaven, finalment, pels carrerons del centre de la ciutat, s’havia fet tard, com quan eren joves i les hores es feien curtes, parlaven, discutien, bebien, brindaven … i no paraven de celebrar que tot els anava bé. Es van mirar un senyor, ben vestit, arreglat que cantava nadales mentre feia música amb una ampolla d’anís del mono. Pensen que ells tenen sort, que no han de fer això … es posen a parlar amb el senyor de les nadales, veuen que tenen moltes coses en comú ………… i es posen a cantar amb ell.

Uns dies després, els 4 amics i el senyor que canta nadales a la plaça de la catedral feien molt de goig, tots amb els seus instruments, típicament nadalencs, contents d’haver descobert una altra activitat amb la que passar una bona estona amb els seus amics.

 

                                                                                                      

Aunque tengamos la evidencia de que hemos de vivir constantemente en la oscuridad y en las tinieblas, sin objeto y sin fin, hay que tener esperanza.
(Pío Baroja)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s