Publicat en General

El PP reparte en Badalona folletos con el lema “no queremos rumanos”

http://www.elpais.com/articulo/espana/PP/reparte/Badalona/folletos/lema/queremos/rumanos/elpepuesp/20100424elpepunac_12/Tes

I amb això que hem de fer?? Li riem la gràcia a un veí de PEDRALBES???? Té nassos que el candidat a l’ajuntament de Badalona visqui des de fa 5 anys a Pedralbes, barri de Barcelona.

                                                  

Nuestra imaginación nos agranda tanto el tiempo presente, que hacemos de la eternidad una nada, y de la nada una eternidad. (Blaise Pascal)

Anuncis
Publicat en General

Fecsa-Endesa i els germans Marx (josep Maria Fonalleras)

Ara ens omplim el pap amb la MAT, però potser que ens fixéssim més en les línies de baixa tensió. Acabo d’escriure, si em permeten, una metàfora. Volia dir que ens passem el dia discutint sobre la feblesa de la xarxa elèctrica; sobre la necessitat de legislar pensant en cada un dels territoris i no pas de manera genèrica; sobre l’espant que ens entra quan sabem que el nivell de manteniment de la conducció de l’electricitat és, com a mínim, baix; sobre el dret a exigir respostes immediates i solucions fiables… i, potser ens oblidem de detalls que ens ajuden a entendre com és que una regió sencera del país pot romandre set dies –una maledicció bíblica– a les fosques.
Verges és una de les poblacions que més s’han vist afectades després de la neu. En un excel·lent reportatge de TV-3 s’exemplificava la desolació en dues imatges contundents: l’assaig dels nens que interpretaran la Dansa de la Mort el Dijous Sant i el rellotge aturat del campanar. Una mena de resum d’aquests dies foscos, una picada d’ullet medieval, el temps que es congela. Doncs bé, dijous, a les 11.53 del matí, l’ajuntament de Verges va rebre un correu electrònic de Fecsa-Endesa en el qual es deia: «Estem intentant comunicar amb vostès per via telèfon, però ens dóna error de connexió constantment». L’amable comunicant de la companyia diu que agrairia disposar d’un altre telèfon «per tal de contactar amb vostès per poder saber com tenen el tema de la llum». Tot un detall. Hi va haver, però, un problema menor: la llum no va tornar a Verges fins divendres, amb la qual cosa –com és obvi– l’ajuntament no va poder obrir el correu urgent de les 11.53 de dijous i no va poder dir a Fecsa-Endesa com tenien el tema de la llum perquè no hi havia ni llum ni tema. És un detall, sí, però francament il·lustratiu.

 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=696202&idseccio_PK=1498

Publicat en General

Record a Delibes

Una de les tantes frases impactants d’aquest gran escriptor que ens ha deixat.

Al palpar la cercanía de la muerte, vuelves los ojos a tu interior y no encuentras más que banalidad, porque los vivos, comparados con los muertos, resultamos insoportablemente banales.
(Miguel Delibes)

Publicat en General

on anem??

No ho sabem, probablement hem perdut el full de ruta o, com diuen alguns, els papers.

Realment no ho controlem tot, creiem que tot el que ens envolta està sota la nostra supervisió i/o domini. Aleshores apareixen els factors externs, aquests et porten a perdre de vista allò que tenies tan clar i al final acabes fent allò que no hauries d’haver fet.

Tot això a que ve?? doncs rés, 4 dies de molt bon rotllo seguint la Copa del Rei de bàsquet i acabo amb diferents conclusions.

  • Primera: el barça de bàsquet és molt difícil de batre. Si té el partit bo et passa pel damunt. Si el té dolent hauràs de suar tinta per competir contra ell. Al final, et guanya o et deixa sense arguments.
  • Segona: Les primeres noticies que vaig sentir i llegir després de la final de copa feien referència a la xiulada, l’himne, el rei … i del partit?? en va parlar algú??? Poquet i malament. Em sembla una total manca de respecte pels esportistes que suen la samarreta, els que s’esforcen, els que brillen. L’espectacle són ells i si d’alguna cosa s’ha de parlar a l’obrir les noticies d’esports hauria de ser de les esmaixades de vazquez, del lideratge de ricky, de la lluita de felipe … i no fer debats sobre si van xiular o no xiular.
  • Tercera: Poden estar 8 aficions juntes en un mateix recinte esportiu?? SI! i allí tot està controlat. Poden conviure pels carrers d’una ciutat?? També! i això que allí no hi ha control però el més important és que les rivalitats queden a la pista o a la grada. Tothom va a divertir-se i acabes cantant aquelles coses que et diuen a tu, només pel fet d’estar de bon humor, gaudint de l’espectacle. Hem de perdre l’oportunitat de parlar de bàsquet amb aficionats del Caja Laboral o de la Penya només per que ens han/hem increpat durant el partit? Ni de conya, fóra del BEC, cada un amb la seva bufanda, a compartir uns vins i unes converses!
  • Quarta: havia de sortir un brètol a escalfar BEC. No li hauriem de donar més importància per que, sincerament, crec que els que no poden sortir de casa són molt poquets en el món del bàsquet. Fem aixecar el pavelló movent els braços o fent volar la bufanda (ho van fer tots els seguidors que van baixar a jugar a la pista) però que l’objectiu sigui positiu, uns riures! Si s’ha de fer emprenyar els altres val més que et quedis al teu seient!.
  • Cinquena: si t’agrada el bàsquet, has de d’anar a una fase final de la copa del rei, només així sabràs el que és, t’ho podrem explicar però mai t’ho creuràs fins que ho visquis!

Senyors ACB oblideu-vos de Madrid o Barcelona, la copa té més passió al carrer si es fa a ciutats petites!

Publicat en General

de les maragallades a les mayolades

Em desperto avui amb una certa inquietut, ara ens podran multar a la cua dels cines i teatres??? (un cop llegida la noticia ja entès que no però la primera impressió és la que compta)

Si que és cert que a segons quins cines i teatres les cues, o millor dit els espectadors que formen les cues, ocupen el carrer impossibilitant el pas de cotxes i motos, i et miren malament quan passes per allí, també és cert que una acumulació de gent parlant pot generar una mica de soroll ambiental … Però d’aquí a mirar de regular això hi ha una gran diferència, estem parlant (encara que em molesti quan intento circular) d’un dels costums més antics, fer cues, esperar, fer petar la xerrada just abans de gaudir d’un espectacle. A mi em causaria una gran indignació gastar-me els dinerons en un espectacle i que un senyor amb uniforme em posi una multa per estar fent cua i conversar amb els meus companys de cua.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=686535

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=686535

I que direm sobre la reducció de velocitat a la ronda??? No faré comentaris, vies ràpides a 50 km/h … curiosa definició de via ràpida, seran considerades ràpides aquelles vies que no tenen semàfors?? La diferència només estaria en aquest concepte.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=686532&idseccio_PK=1022

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=686532&idseccio_PK=1022

 

Publicat en General

temps era temps …

un parell de videos que em porten bons records. Els videos en si no em diuen rés, però amb les cançons vaig passar molt bones estones fa temps, moltes rises, molt bon rotllo … acompanyat de grans coreografies.

Estem parlant de Los Fabulosos Cadillacs! Primer amb “El Matador” i tot seguit amb “carnaval”

http://www.youtube.com/watch?v=58lN67LfJpw

I d’aquest altre … em quedo amb el missatge!!

http://www.youtube.com/watch?v=uOgZFNt4WO8

Publicat en General

una sortida inesperada

no tenien (excessius) problemes econòmics, tampoc estaven passant dies i dies a la cua de l’oficina d’ocupació, com els protagonistes de “THE FULL MONTY” , però allí teniem els 4 amics i l’home cantant de nadales, primer fent gala de molt bon humor, ritme i entonació pels carrers de Barcelona i en alguna estació de metro de la mateixa ciutat. Tenien bona acceptació, eren 5 homes simpàtics que podien distreure a qualsevol que necessités treure un somriure.

Va ser en una d’aquelles sessions musicals que el comercial de l’empresa farmacèutica, el noi segur d’ell mateix, el ben plantat va tenir una idea que els canviaria la vida a tots (encara més del que ja els estava canviant). Una amiga seva té un bar on es fan, gairebé a diari, actuacions en directe, recitals de monòlegs i moltes més activitats recreatives. Va parlar amb ella i, sense comentar-ho amb els amics, va concertar un dia per actuar en aquell localet cèntric. Tenien dues hores per demostrar tota la seva creativitat, focus, micros, altaveus … molta tecnologia, pensava l’home que cantava nadales a la catedral, amb tot estava molt engrescat. Quan portaven una hora de brillant repàs de cançons i melodies van fer un descans i van replantejar la segona part, estaven cansats, mai havien actuat més de 20 minuts.

El primer que van fer … va ser un monòleg! Com van riure tots els assistents! aqui el tenim:

En segon lloc, uns acudits molt sobris, de l’Eugenio i de’n Gila, naturalment:

i

En tercer i últim lloc … tres d’ells van parodiar la trinca.

No s’ho havien passat tan bé des de feia molts anys. A vegades, les coses més sencilles i inesperades són les que et donen els millors moments, els que més s’acosten a allò que en diuen felicitat.

                                                                                                                                                                                                    

Sin mentiras la humanidad moriría de desesperación y aburrimiento.
Anatole France

Publicat en General

Decisions en diferit

2009  ja és part del nostre passat. Per alguns un bon any, per altres millor, per segons qui un desastre … però ja ara ja forma part de la nostra experiència, de la vida i el record de cada un de nosaltres.

N’hi ha que són més ràpids, altres més lents en la manera de viure i enfrontrar-se a la vida. Es poden prendre decisions ràpides, fruit d’un impuls, d’una necessitat, amb un punt d’irracionalitat. N’hi ha que prenen decisions de forma ràpida però no impulsives, tenen les idees clares i van a per tot. Altres en canvi, els costa més decidir, a causa d’inseguretat, incerteses, esperances … Amb el pas dels anys es van acumulant experiències que et fan pensar en canviar, en mantenir l’essència d’un mateix però buscar altres camins, potser accelerar el ritme d’algunes coses, pensar en objectius, fer les coses amb alguna finalitat, algun cop amb egoísme, i sobretot, tirar endavant amb el que tens i amb el que vols tenir.

En un curs ens deien una frase molt sovint: “para que???” ens deia la formadora … a que es referia? objectius? missatges? Productes? doncs …….. depèn del moment, de la situació, de la necessitat … no sé si sabré arribar al “que en puc treure fent això” però m’hi acostaré, pensaré en si val la pena començar alguna cosa si no aconsegueixo rés a canvi, diners o paraules, sentiments o recompenses. No canviaré, això no ho ha aconseguit ningú però … qui sap.

 

Mai és tard per començar a pintar la vida del color que vols!! Us torno a recomanar aquest llibre “los colores olvidados” i la seva web http://www.loscoloresolvidados.com/ Una iniciativa captivadora, que arriba a molta gent per la seva sencillesa, per les seves raons solidàries i, sobretot, per que és un molt bon llibre de relats! Felicitats a tots els “culpables” de tan bona iniciativa!!

                                                                                                                                                                                                   

Esforcémonos en vivir con decencia y dejemos a los murmuradores que digan lo que les plazca.
Molière

Publicat en General

deixeu-vos anar!

La timidez es una condición ajena al corazón, una categoría, una dimensión que desemboca en la soledad.
Pablo Neruda

Si voleu evitar la soledat … deixeu la timidesa en un racó, no perdeu mai les ganes de descobrir, les inquietuts per saber, per aprendre, per preguntar … Animeu-vos a ser vosaltres mateixos, sense pensar que diran els que us envolten o els que no us envolten però ronden pel vostre entorn … destapeu-vos i no tingueu vergonya de ser qui sou. 

I estic segur que … millorareu, no us quedeu rés, si no dieu les veritats, si amagueu coses als que us volen tenir al vostre costat, acabareu perdent-los, només per no haver estat sincers. Val més dir una cosa dura … que no amagar-la. No deixeu el dubte!

Publicat en General

“el bar de sempre”

Eren 4 amics, feia molt que no es veien, feia molt que no parlaven però ara, l’esperit de nadal els ha tornat a reunir. Les xarxes virtuals han fet que aquests 4 amics de la infància, època en que ho sabien tot dels seus companys, s’hagin trobat en un café. Havien optat per anar al “bar de sempre”, davant de l’escola on anaven, que ara s’ha convertit en un museu d’art de la ciutat, el “bar de sempre” també ha canviat, és un hotelet de 4 estrelles, de disseny, ideal per als visitants i artistes que exposen al museu del seu davant.

Alguna cosa més ha canviat. El nano insegur d’ell mateix ara és un bon director de banca, es va casar, ha tingut dos nens i desborda confiança en ell mateix, sempre va ser molt treballador i això l’ha portat on és ara. El crack, l’esportista, el que trencava més cors, continua amb el seu divisme, cuida el seu cos com cap dels altres, treballa de comercial en una empresa farmacèutica americana i va de relació en relació, buscant-se, primer a ell mateix, i tot seguit a la dona de la seva vida. Ell molt no ha canviat. Els altres dos amics també han patit canvis, des de la melena a les entrades, de l’èxit acadèmic d’un d’ells a la saturació, retirada al camp i canvi de vida, molt més tranquila i intel·lectual. De les males notes de l’altre, al bon expedient universitari, a la sort (buscada) en la feina … i a l’èxit, que ben portat pel seu cap fred ha canalitzat cap a una calma inesperada.

tots tenen o han tingut parelles, alguns més estables que altres. 2 casats, un separat i un que no sap resistir als encants de la dona, de totes menys els de la seva parella d’aquell moment. Algun dia madurarà en aquest sentit.

Passejaven, finalment, pels carrerons del centre de la ciutat, s’havia fet tard, com quan eren joves i les hores es feien curtes, parlaven, discutien, bebien, brindaven … i no paraven de celebrar que tot els anava bé. Es van mirar un senyor, ben vestit, arreglat que cantava nadales mentre feia música amb una ampolla d’anís del mono. Pensen que ells tenen sort, que no han de fer això … es posen a parlar amb el senyor de les nadales, veuen que tenen moltes coses en comú ………… i es posen a cantar amb ell.

Uns dies després, els 4 amics i el senyor que canta nadales a la plaça de la catedral feien molt de goig, tots amb els seus instruments, típicament nadalencs, contents d’haver descobert una altra activitat amb la que passar una bona estona amb els seus amics.

 

                                                                                                      

Aunque tengamos la evidencia de que hemos de vivir constantemente en la oscuridad y en las tinieblas, sin objeto y sin fin, hay que tener esperanza.
(Pío Baroja)